Pere Figueres – “El pare me va dir”

Càpsula número 51

 

Som a l’any 1967. Una part de la història de la Nova Cançó es desenvolupa al Rosselló i a tota la Catalunya Nord. I un dels grans noms destacats d’aquesta història és el de Pere Figueres. Pere Figueres neix l’any 1950 a la població rossellonesa de Pontellà i ja de ben jove, mentre aprèn l’ofici familiar de vinyater, agafa la guitarra del seu germà i es posa a cantar, originat tot per un accident en les seves passejades i jocs en el camp, on viu amb la seva família. Alli, jugant, pateix un accident que podia haver acabat molt malament, en estat molt greu i costar-li la vida, però que afortunadament no va ser així, sinó que paradoxalment, posa Pere Figueres en el camí de la música.

“Sí, el 64, a tocant de casa hi havia un pou, com molts pous a tots els pobles quan no hi havia aigua a les cases, i era un pou molt profund de més de trenta metres, i jo jugava amb la pilota amb la meva germana, davant d’aquest pou, i al moment on la pilota va sobre la margenal del pou, jo hi pujo a buscar la pilota, i quan vull baixar a terra amb la pilota, enlloc de baixar per terra, el sostre de la margela, que era de llenya seca, s’obre i baixo de vint-i-cinc metres –quan la van mesurar feia 25 metres–. Baixa un home, que era el fuster del poble. Jo potser que feia 30 kilos en aquell moment. i ell potser els feia també perquè era magrentó, i baixa amb una barra de ferro, m’agafa i torna a pujar. I quan  arribo a dalt, el meu pare me fot un revés”

Amb el clatellot del pare i amb la guitarra del seu germà, que li regala per animar-lo després de l’ensurt, Pere Figueres, als 14 anys, descobreix la cançó que utilitzarà en endavant per posar-la al servei de l’ús del català a la Catalunya Nord i de la lluita contra la dictadura franquista que es viu a l’altra costat, al sud dels Pirineus. Pere Figueres comença a musicar poemes ben jove i ja enregistra el primer disc el 1967, o sigui, amb només 17 anys. També escriu les seves cançons en la llengua catalana que marca la vida i el treball musical d’aquest cantautor nascut i educat a la Catalunya francesa.

“El provar de posar poemes amb música i, sobretot, utilitzar la llengua catalana. Una cosa que no sé, va arribar així, sense forçar res. La llengua no la teníem ben nostra, ja que a l’escola parlàvem francès, a casa parlàvem francès. A vegades el pare em parlava català. És que no entenia perquè aquesta llengua no m’era estrangera, més al contrari, em semblava que era familiar, tenia un plaer particular a la recitar, a la llegir o a la cantar i sense la haver apresa. És això el que és estrany. Això marca que ho tenim això de la llengua, l’accés a la llengua és més evident a qualcú que ha viscut a un poble com jo, potser, que un que ha viscut a ciutat. No ho sé, però per a mi era una evidència. Potser que ve de la meva mare que em deixava llibres, començava a haver-hi llibres”.

El pare me va dir és una cançó molt autobiogràfica de Pere Figueres, cantautor pagès del Rosselló, integrant des del 1967 de la Nova Cançó, que reivindica alhora l’ús de la llengua catalana a la Catalunya Nord, enclavada a l’estat francès i també la vida lligada a la natura, lluny de les grans ciutats. El pare me va dir, és la cançó enregistrada per a la discogràfica Blau que avui torna al Fes ta festa.