La recollida de material

 

CÀPSULA 4

 

 La primera reunió del Consell Consultiu va tenir lloc el dia 19 d’abril de 1922, al Saló de Juntes de  l’Orfeó Català i a la que també assistí Rafael Patxot. L’insigne mecenes va exposar la seva visió global del Cançoner. Per a ell, calia fer un volum dedicat “als precursors i als antecedents particulars de l’obra”. A aquest volum hi seguiria “el corpus musical català popular”. L’obra es podria complementar amb “diferents estudis de caràcter monogràfic”, encarregats a persones especialitzades.

Tanmateix, el senyor Patxot va manifestar que, el primer que calia fer era organitzar la recollida de materials. Tothom va estar d’acord que aquest era un factor prioritari. Per a la recollida de material s’establiren cinc eixos: còpia del material ja editat, còpia del material que volguessin deixar persones particulars i entitats, donacions, concursos i missions de recerca.

Començaren a posar fil a l’agulla redactant una “Fulla Proclama” adreçada “a tots els amadors de la Cançó Popular Catalana”. Aquesta “Fulla Proclama”, contenia a més unes “Normes generals per a la recollida de cançons”, que anaven adreçades a totes aquelles persones de bona voluntat que desitjaven recollir cançons per a l’Obra del Cançoner sense tenir experiència en aquest camp. Es trameteren més d’un miler i mig d’exemplars de “Fulla Proclama” a tots els orfeons i cobles de Catalunya, a multitud de periòdics de l’època, i a entitats i particulars de totes les terres de parla catalana.

 

 

Gràcies a aquesta crida, al llarg de l’any 1922, arribaren a les oficines de l’Obra del Cançoner una vintena de col·laboracions amb aportació de material. Exceptuant els anys 1934 i 1935, cada any, fins l’any 1936 hi va haver una sèrie de persones i entitats que cooperaven enviant documentació a l’Obra del Cançoner. Entre aquests col·laboradors hi havia la secció d’excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, la Biblioteca de Catalunya, el Centre Excursionista de Catalunya, la Revista “Il·lustració Catalana”, Rossend Serra i Pagès, Celestí Rosich, Sara Llorens, Francesca Bonnemaison, Enric Morera, Josep i Joaquim Danés d’Olot, i molts més. D’altres, participaven també en les missions de recerca com Joan Amades, Joan Tomàs, Baltasar Samper, Palmira Jaquetti, o Josep M. Casas. Molts altres, la gran majoria, eren persones anònimes que estimaven la cançó  i les danses tradicionals. En total, el nombre de col·laboradors va pujar a 104.

Però, a part d’aquestes aportacions espontànies, la Biblioteca musical de l’Orfeó Català també aportava el material que havia recollit des de l’any 1904, en què es va iniciar la celebració de les “Festes de la Música”, a imitació dels Jocs Florals, que tan bona acollida havien tingut a Barcelona l’any 1859. En les Festes de la Música, s’estimulava la recerca de cançons tradicionals a través d’uns premis. A la vegada s’impulsava la creació de noves composicions vocals o instrumentals, a partir del llegat musical que s’anava recollint. Aquesta era també una de les voluntats de l’Obra del Cançoner, i, en aquest aspecte, va ser continuadora d’aquesta tasca per via de dos mitjans fonamentals per a la recollida de cançons: la convocatòria de CONCURSOS de reculls i les MISSIONS DE RECERCA.

 

• Música: Rondel.
  Arranjament: E. López Chavarri (1971-1970)
  Intèrprets: Cor de Cambra Amalthea de València.
  Direcció: Marta Mármol.
  L’enregistrament pertany al concert en homenatge a Rafael Patxot i a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, celebrat a l’Auditori de Barcelona el dissabte 27 de febrer de 2016.