Els informants

Els informants

CÀPSULA 10

 

A part del material presentat als concursos de l’Obra del Cançoner (en els quals també van participar alguns missioners), i al material provinent de les donacions, de la còpia de llibres i revistes, i de la cessió de material per a ser copiat, les missions de recerca van ser una eina fonamental. Els equips de missioners van ser una peça clau per a la recol·lecció de les cançons i d’altres manifestacions del nostre folklore. Però aquests no haurien pogut fer la seva tasca sense la intervenció dels informants.

Dolors Cuvies

A vegades, els missioners establien contacte amb alguna persona coneguda de la població que anaven a explorar, per tal que aquesta els facilités qui podia saber cançons i alhora fes d’enllaç. A vegades era el rector de la població qui mirava de facilitar informants. Però això no sempre podia ser així, cosa que dificultava més la tasca.

Cal dir que no tothom estava disposat a cantar d’entrada, o senzillament no volia fer-ho. Molts, recelosos, no entenien l’interès que podia suscitar a unes persones vingudes de Barcelona, les cançons que ells sabien. A vegades, calia insistir i afalagar als possibles informants i fins a donar una petita quantitat de diners perquè cantessin, i que ja estava contemplada en les despeses de les missions. Algunes persones, en canvi, es mostraven molt predisposades.

Nenes del Soleràs

D’altres, com era el cas de les persones que treballaven al camp -per exemple-, no sabien o no podien cantar les cançons de treball si no cantaven mentre feinejaven.

Els informants eren homes i dones  de totes les edats, i també infants.

Nunci de Cervià de les Garrigues

Els diaris de les missions de recerca estan farcits d’anècdotes del dia a dia dels missioners en relació amb els informants. En donem tres exemples:

-Higini Anglès i Pere Bohigas en missió a Solsona l’any 1922 comenten: (. . .) “férem coneixença amb la Maria Balletbó, germana de l’Agustina. Aquesta Maria dóna un color a les tonades, tant de sentiment i tanta de finor, que no recordem haver-ne sentit d’altra que sàpiga fer punyir i endinsar tant les cançons”.

-Baltasar Samper i Josep M. Casas Homs en missió a Mallorca l’any 1925, escriuen sobre Llucmajor: “La tristesa del temps que perdíem amb els refusos i absències per ser temps de collita d’ametlles, que demana de tota la gent al camp, quasi es tornava desesperació, i ens decidírem a cercar altra volta D. Bartomeu. No ens valgué de res la seva intercessió. Tothom refusava o odiava el cantar”.

I per acabar:

-Palmira Jaquetti i Maria Carbó l’any 1926 ens comenten al seu pas per Gerri de la Sal: “La Roseta recordava més cançons de les que va cantar ahir. Hem anat a l’era, i ben amagada, no li ha sabut greu abocar tot el repertori, que és ric i variat com el calaix d’un sastre”. (. . .)

 

Ball de gitanes de Moià

   

-Fotografies:

  1. Dolors Cuvies, 68 anys, natural de Santa Coloma de Farners, espardenyera d’ofici. Fotografia realitzada el 19 de juliol de 1922. Missió Joan Llongueres i Joan Tomàs a Santa Coloma de Farners, Brunyola, Sant Martí Sapresa, Anglès, Sant Pere d’Osor, les Planes d’Olot, la Cellera i el Pasteral.
  2. Nenes del Soleràs.
  3. Nunci de Cervià de les Garrigues.
    Les fotografies 2 i 3 corresponen a la Missió Joan Tomàs-Joan Amades a la frontera catalana d’Aragó, la Ribera del Segre, les Garrigues i la Baixa Segarra. Any 1932.
  4. Ball de gitanes de Moià.  Entremesos

Procedència de les fotografies: Abadia de Montserrat © 2022

-Cançons:

El serraller
Intèrpret: Joan Josep Mayans. Aquesta cançó forma part de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fou recollida per Joan Tomàs i Bartomeu Llongueres a Olot (la Garrotxa) el dia 8 d’agost de 1923 i cantada Joan Corós i Riera.

La versió que es presenta aquí de la cançó El serraller. va ser enregistrada al municipi de Riudaura (la Garrotxa) el dia 13 de setembre de 2015.

La donzella del Rosselló.
Intèrpret: Anna Camps,

Aquesta cançó forma part de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fou recollida per Higini Anglés i Pere Bohigas a Solsona (el Solsonès) el 12 de juliol de 1922 i cantada per Maria Balletbó.
La versió que es presenta va ser enregistrada al municipi de Mura (el Bages) el dia 24 d’abril de 2016.

Tonada de ximbomba.
Intèrpret: Magdalena Borràs

A la primavera.
Intèrpret: Carme Castells

 

https://youtu.be/c6E4SBwmWXk