Marian Albero – “Napalm”
Càpsula número 60
Hi ha un Marià Albero relacionat amb el Grup de Folk i també del moviment de la Música Laietana. Hi ha un Marià Albero amic i productor de molts músics de la seva terra valenciana, o de Catalunya, on va viure i on va morir l’any 2013. Però d’entrada ens ve a la memòria la seva participació a les Jornades Llibertàries de Barcelona l’any 1977, a la plaça central del Parc Güell, cantant amb la banda rumbera i salsera Sardineta, això del Tumbao.
Però encara abans, seguint la pista de Marià Albero, el recordem també en el grup Patatas Fritas com a embrió de la Rondalla de la Costa, o com a activista cultural defensant sempre la mediterraneïtat com a enllaç de comunicació entre els pobles. Marià Albero també s’endinsa en el món de la producció musical i discogràfica, però avui volem recuperar el primer Marià Albero, el cantautor, 10 anys abans de les Jornades llibertàries, quan encara, en ple franquisme, participa plenament dels primers anys de la Nova Cançó. És al 1967 quan grava el seu disc primer per a Edigsa amb el nom de Marian Albero. Recordava Albero que el públic del Palau, influït pels lemes del franquisme no acabava d’entendre a qui anava dedicada la seva cançó Napalm.
“Jo quan vaig estar al Palau de la música l’any 1967 amb la Jocelyn Jocya, la Jacinta i jo a la primera part, i el Serrat a la segona –que va ser el primer Palau que va fer el Serrat–, recordaré sempre que en acabar, el meu pare, que va vindre de València, quan vaig acabar a la mitja part, em va dir: «Molt bé!. Saps què deia la gent?… aquest valencià és un tio “estupendo”, perquè diu la pau i vint anys, la pau i cinc anys… i vint i cinc, vint-i-cinc… vint-i-cinc anys de pau!!». O sigui que la gent, era increïble, s’inventaven qualsevol història. És a dir, tu estaves dient Napalm, vint anys napalm, i cinc anys napalm, com fent un dibuix dels nanos de la guerra i de la bomba, i la gent estava mentalitzada per entendre –en aquell moment ho lligaven així–, vint i cinc: vint-i-cinc… Ah carai, vint-i-cinc anys de pau. Perquè en aquella època el dictador havia celebrat els seus vint-i-cinc anys d’opressió d’una manera grandiloqüent i neofeixista. Llavors la gent arribava a distorsionar una lletra i inventar-se’n una altra”.
Vint-i-cinc anys de pau, no, sinó de Napalm, un clam contra la guerra, a finals dels 60. Una de les cançons més emblemàtiques de Marian Albero, que en la vida va ser protagonista de moltes facetes, de les quals avui recordem la de cantautor, la relacionada amb la Nova Cançó. Era l’any 1967, quan va enregistrar aquesta cançó editada pel segell Edigsa, que avui torna al Fes ta festa.
