Missions i Missioners (VI)

CÀPSULA 18:
Baltasar Samper i Miquel Ferrà.

Els missioners que presentem en aquesta càpsula i en la següent van estar vinculats a missions de recerca per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a les Illes Balears.

Baltasar Samper i Marquès, va ser un dels missioners que més material va recollir (més de sis mil documents), alhora que va aportar un bon volum de fotografies al fons de l’Obra del Cançoner. Nascut l’any 1888 a Palma de Mallorca, va estudiar piano amb Enric Granados a Barcelona; harmonia, composició i instrumentació amb Felip Pedrell; i va ampliar els seus estudis musicals a París. Va col·laborar al diari “La Publicitat” i va formar part del grup de “Compositors Independents de Catalunya” -conegut també com a “Grup dels vuit”-, amb Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Robert Gerhard, Ricard Lamote de Grignon, Frederic Mompou, Joan Gibert Camins i Agustí Grau. Un grup que volia impulsar la música de tradició catalana amb repercussió internacional.

Baltasar Samper s’incorporà a les oficines de l’Obra del Cançoner el 14 de febrer de 1924 i, juntament amb Josep M. Casas Homs, s’encarregava de la còpia de materials que anaven arribant. Casat i amb cinc fills, havia de compaginar la feina de músic amb la de treballador en una oficina de correus.

Va realitzar set missions de recerca, entre els anys 1924 i 1932 per Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, formant equip amb Miquel Ferrà, Josep M. Casas, Ramon Morey, i Andreu Ferrer.

Mereixen menció especial els reculls de cançons de treball de l’Illa de Mallorca, i en els quals va haver de fer ús del fonògraf. Com també són força interessants el recull de melodies de danses com els balls de “Cossiers” de Montuïri i d’Alaró, els boleros, fandangos, mateixes, etc.

Amb l’adveniment de la guerra civil, Baltasar Samper va ser objecte de persecució, fins i tot a les mateixes oficines de l’Obra del Cançoner. L’any 1939, va haver de marxar a l’exili, a França. Després d’un període de moltes dificultats econòmiques, l’any 1942 embarcà cap a Mèxic, amb la seva deixebla Dolors Porta missionera també de l’Obra del Cançoner, on van contraure matrimoni.

D’altra banda, Miquel Ferrà i Juan, nascut a Palma de Mallorca l’any 1885 es llicencià en Filosofia i Lletres a Barcelona, arribant a ser bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina de Barcelona. Va ser fundador i director de la Residència d’Estudiants de Catalunya entre els anys 1913 i 1916. Poeta, assagista, traductor, i col·laborador de la Fundació Bernat Metge, va fixar la seva residència a Mallorca a partir de l’any 1936, essent un dels dirigents intel·lectuals de l’Escola Mallorquina. Va col·laborar en diversos diaris, revistes i publicacions, i va ser director-fundador de la revista literària “Migjorn”.

L’any 1924, durant els mesos d’agost i setembre, va efectuar al costat de Baltasar Samper una missió de recerca per 28 poblacions mallorquines, entrevistant cent setanta informants i amb un total de cinc-cents cinquanta-vuit documents recollits.

Cançó: Cançó de ses panades
Intèrpret: Toni Borràs
Aquesta cançó forma part de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fou recollida per Baltasar Samper i Miquel Ferrà a Sant Joan (Mallorca), del 4 d’agost al 30 de setembre de 1924, i cantada per Guillem Gayà.
La versió que es presenta fou enregistrada al municipi de Mura (el Bages) el dia 24 d’abril de 2016.
https://youtu.be/HXmDsvL0sXY

Cançó: La dama de Mallorca
Intèrpret: Agrupació Quinta Justa – Coral de Sóller.
Arranjament: Baltasar Bibiloni. 1936
Direcció: Toni Borràs.
Aquesta cançó pertany al concert en homenatge a Rafael Patxot i a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, celebrat a l’Auditori de Barcelona el dissabte 27 de febrer de 2016.
https://youtu.be/hLcO1zsny1w

Missions i Missioners (VI)