Teresa Rebull – “Paisatge de l’Ebre”
Càpsula número 66
Avui aquesta càpsula de cançó es tenyeix de records de l’exili. Ens situem l’any 1969 per fer tornar una cançó de Teresa Rebull, cantant i compositora sabadellenca resident a Catalunya Nord per motius polítics familiars. Filla d’anarquistes i activista i revolucionària ella també, no solament per herència genètica sinó també per convicció. Sindicalista abans que cantant, Teresa Rebull es forma musicalment a l’estat francès on viu fins la seva mort, l’any 2015. Un dels moments probablement més emotius de la seva faceta ja de cantautora consolidada, és el que recordava referent a una trucada que rep l’any 1981 des de París.
“Vet aquí que vuit dies abans de morir em telefona, diu, Hola Teresa què tal? Sóc en Georges. Com que a aquella època hi havia gent que feia gràcies telefonant i fent una broma, li dic, sí, demà m’afaitaràs. No dona no, que sóc el Georges, i jo, quin Georges? I respon ‘c’est tres bien ce que tu as fait’. Llavors vaig quedar parada, dis moi qui tu es?. Je suis Georges Brassens. Gairebé caic per terra d’emoció, em vaig fotre a plorar com una tonta i em va dir, c’est tres bien, continue comme ça”
Aquella trucada inesperada de Georges Brassens esperona Teresa Rebull, per si tenia encara algun dubte de la seva capacitat interpretativa. Una capacitat que ja li havia detectat molt abans Lluís Llach, a finals dels anys 60.
“Un dia, presentant el Lluís Llach, jo vaig haver de cantar perquè em van dir canta, canta … i em va venir al cap la Serra de Pàndols. Llavors el Lluís Llach diu, per què no vens a cantar a casa nostra?. Vaig quedar molt parada. Què faré jo?, què haig de cantar?, només sabia una cançó. Em va animar, però quan vaig escoltar el Raimon és quan vaig dir, aquí haig de cantar. A més ell venia molt per París i jo el veia molt sovint en el Casal de Catalunya. Tenia amistat amb tota la gent de l’exili. És a dir, que vaig pensar que es podia lluitar amb la poesia i amb cançons. Ells cantaven una cosa molt del moment, jo cantava cançons amb poemes bons perquè, un poema bo és sempre bo i no s’esborrarà mai, la cançó durarà sempre. Per això Paisatge de l’Ebre encara dura i el que durarà!”
Així que ara torna a Fes ta festa, aquest Paisatge de l’Ebre, el poema de Josep Gual i Lloberes, musicat i enregistrat l’any 1969 per Teresa Rebull.
