Les visites
CÀPSULA 23
Les visites a l’oficina de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i la participació en congressos.
L’oficina de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya -situada primer en una dependència del Palau de la Música Catalana i més endavant en un pis de la Via Laietana- va ser objecte de visites de diverses personalitats del món de la música, de la llengua i la literatura, com per exemple: del romanista i professor de la Universitat de Zuric, Jakob Jud; del professor i agregat de l’Acadèmia Romanesa Sever Pop; del compositor, pianista i folklorista hongarès Béla Bartók; del folklorista alemany Curt Sachs; del president de la Reial Acadèmia de la Llengua de Madrid, doctor Ramon Menéndez Pidal; i del catedràtic de la Universitat de Madrid doctor Ángel González, entre molts altres.
L’Obra del Cançoner despertava interès i curiositat pel projecte, per la seva organització, per la infraestructura que la feia possible i per algunes de les personalitats que hi intervenien, les quals eren conegudes, si més no, a escala europea. L’any 1927 l’Obra del Cançoner va adquirir més ressò internacional arran de la participació d’algun dels seus membres al Congrés d’Història de la Música que es va celebrar a Viena, en commemoració del centenari de la mort del cèlebre compositor Ludwig van Beethoven. Amb aquesta celebració, la capital austríaca pretenia refer les relacions malmeses entre diversos països a causa de la Primera Guerra Mundial, i que també afectaven el món musical. Cal dir, que un bon nombre de personalitats de l’àmbit musical van intervenir a les diverses seccions que proposava el Congrés.
Entre elles mossèn Higini Anglès -que hi va anar representant la Institució Patxot-, va llegir una comunicació sobre “La música a veus abans del segle XV a Espanya”. També Francesc Pujol, representant l’Obra del Cançoner, va ser l’encarregat de llegir la comunicació de Lluís Millet -que no va poder assistir al Congrés- sobre “La cançó popular i l’art coral a Catalunya”, així com la seva pròpia, dedicada a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, la qual va despertar un gran interès. Les còpies de l’opuscle que va portar per entregar als assistents es van exhaurir, alguns d’ells en demanaven alguna més per fer-la arribar a altres companys, centres i biblioteques.
Un altre esdeveniment en què van participar membres vinculats a l’Obra del Cançoner va ser el III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia de l’any 1936 que es va organitzar el mes d’abril a Barcelona, simultàniament al XIV Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània. A l’esmentat Congrés, Higini Anglès va intervenir en l’organització. Baltasar Samper va llegir la seva comunicació sobre “El cant de les cançons de treball a Mallorca”; Francesc Pujol -que va formar part del Comitè d’honor i del Comitè executiu- va llegir una comunicació sobre “Ritme i metrificació de les cançons populars catalanes”; i el compositor, organista i crític musical Vicenç M. de Gibert -que treballava a l’oficina de l’Obra del Cançoner-, va llegir una comunicació sobre “Les melodies de les cançons romancesques a Catalunya”.
Cal remarcar que amb aquestes efemèrides, Barcelona es va convertir en el centre d’atracció internacional en l’àmbit musical tres mesos abans de l’esclat de la Guerra Civil.
