Els monarques catalans a la tradició
Els monarques catalans a la tradició forma part de la col·lecció de llibres Biblioteca de Tradicions Populars que Joan Amades va escriure com a volum núm. V l’any 1933 i que, el 2002, reeditaria com a obra facsímil l’Associació Cultural Joan Amades amb un text introductori de Xavier Barbé del qual en destaquem el següent paràgraf: “Aquest llibre de Joan Amades és un exemple de la tecnologia boca-orella de comunicació. L’escriptor ha recollit a Els monarques catalans a la tradició un compendi de més de 550 anys de la història de Catalunya: el període del 840 al 1410. És la història versionada per la tradició popular, feta sense el rigor que els experts atorguen als documents, però basada en les llegendes i notícies sobre els monarques que els catalans s’han transmès de pares a fills.”
Una de les contarelles més tradicionals difoses a la vora del foc és la que fa referència a l’engendrament del rei Jaume I Conqueridor que, en versió recollida pel folklorista, redacta: “Els pares del rei, que vivien a Montpeller, estaven separats, puix que al rei, no li agradava prou la seva esposa. Sentia una certa simpatia per totes les dones menys per la seva. D’aquesta especial manera de viure del rei derivava que no tenia fills; el poble es dolia d’aquest fet, car temia que a la seva mort es quedaria el regne sense successió i que el cas donaria lloc a un gran conflicte. Els cavallers i la noble gent de la cort del rei van tractar un dia de veure si podien fer de manera que el matrimoni reial tingués un fill.
Van anar a veure la reina i li van preguntar si voldria dormir una nit amb el seu marit. Ella respongué que sí. El cas difícil era que el rei hi volgués dormir. El van anar a veure amb cert misteri i li contaren que una gran dama, casada, tindria un gran goig de poder passar una estona amb ell; però que devia ésser sota la rigorosa condició que l’entrevista havia de tenir lloc a les fosques, car la dama volia de totes passades guardar secret qui era. El rei, amic d’aventures amoroses, acceptà la proposta i donà la seva reial paraula que no faria res per esbrinar qui era la seva companya d’aventura.
Una nit, i a l’hora convinguda, els conjurats van fer que es trobés el matrimoni en una casa dels afores de Montpeller. En una cambra a les fosques tingué lloc el florit idil·li. A mitja nit, el rei sentí com una remor que s’acostava, i aviat veié com per sota de la porta de la cambra entrava un resplendor. Cregué que li havien parat un engany, i al moment prengué les seves armes per defensar-se. De sobte, la porta s’obrí i aparegué al seu davant tota una gran gentada, proveït tothom d’una torxa encesa que deixà reblerta de llum tota la cambra. En el grup hi havia gent de tota mena: nobles, cavallers, soldats, dames, donzelles, plebeus, menestrals, jutges, notaris, pagesos i tota altra gent que formaven la societat d’aquell temps. El rei, parat, no endevinava què significava tot allò. El més vell dels del grup li parlà així: “Senyor, perdoneu si us hem vingut a interrompre en moments tan íntims. Nosaltres som el vostre poble, que es dol que vós i la vostra esposa no tingueu un fill que pugui heretar el vostre regne després de la vostra mort, i desitjosos d’evitar els conflictes que podien succeir-se si en morir cap fill vostre no us pogués heretar, hem volgut fer que vós dormíssiu una nit amb la vostra muller, per tal de veure sí podíeu obtenir fruit, i per si d’aquesta estada, en resulta un fill, hem volgut venir a fer-vos veure com la dama que us crèieu no conèixer i amb la qual heu passat una estona, és la vostra esposa. Sapigueu també que si teniu un fill, serà vostre, i que nosaltres, persones de tots els estaments, hem vingut ací per donar fe que el fill que pugui néixer de la vostra esposa és fill vostre i hereu de la corona de Catalunya. Si us hem ofès, perdoneu-nos, que ho hem fet pe bé del vostre regne.”
El rei, que de primer no sabia què li passava, veié com, en efecte, estava en companyia de la seva esposa, donà per ben fet tot el passat i perdonà els seus súbdits, que, animats del bon intent, li havien preparat aquella aventura.”
