Diccionari de la Dansa (Part II)
CÀPSULA 26:
El Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors
(segona part).
L’Obra del Cançoner volia aprofitar la celebració del III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia que tindria lloc a Barcelona del 18 al 25 d’abril de 1936 per presentar el primer volum del Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors.
El material d’aquest primer volum, el dedicat a la Dansa, era ja a la impremta Elzeviriana de Barcelona, però sembla que “dificultats sorgides a darrera hora” -que no s’especifiquen-, no en van permetre la publicació, tot i que l’aparició del volum havia de ser imminent.
A causa de la sublevació militar i la revolta de les primeres hores del matí del dia 19 de juliol, que van convertir la ciutat en un “veritable camp de batalla”, l’Obra del Cançoner va haver de suspendre la seva activitat i, amb ella, el tiratge de l’esmentat volum el qual no va veure la llum fins un cop acabada la guerra civil, portant data de l’any 1936.
Aquest va ser l’únic volum de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que es va arribar a publicar i que s’ha publicat fins ara.
Però val la pena donar a conèixer les vicissituds per les quals ha passat el que havia de ser el segon volum d’aquest “Diccionari”, el dedicat als “Entremesos”.
A part d’altres significats, la paraula “Entremès” també designa aquelles representacions -individuals o col·lectives-, que des de l’edat mitjana tenien lloc en circumstàncies festives, ja fossin de caràcter familiar, religiós, social, polític o econòmic. Sense aquestes representacions (com per exemple les vinculades a les entrades reials o a les magnífiques processons del Corpus datades ja al segle XIV arreu d’Europa) avui potser no tindríem els balls de l’àliga, gegants, nans, cercolets, turcs i cavallets, els balls de diables, els balls parlats, les moixigangues, la Patum de Berga, els balls de Cossiers a Mallorca, el ball de la Moma a València i un llarg etc.
L’esclat de la guerra civil va causar estralls també a l’Obra del Cançoner. El material del volum destinat al gran patrimoni dels “Entremesos” va restar desaparegut. No es trobava en el material que va anar arribant a Montserrat a partir de l’any 1991. Cap institució de les que havien format part del Consell Consultiu de l’Obra del Cançoner en tenia notícia. Els hereus del senyor Patxot tampoc en sabien res. On era el material dels “Entremesos”?
Va ser l’any 2014 que el Centre de Documentació de l’Orfeó Català va iniciar una acurada revisió de tot el seu arxiu per tal de posar-lo en línia. Dues caixes sense etiquetar aparegueren en el fons del mestre Francesc Pujol. En elles es va trobar tot el material destinat a aquest segon volum dedicat als “Entremesos” perfectament endreçat -però sense les melodies ni les coreografies-, esperant a ser publicat seguint el mateix model del primer volum. El mestre Pujol va salvar aquest llegat, i en aquest -i amb el propi mestre Pujol-, hi va treballar un jove Manuel Cubeles, qui anys més tard arribaria a ser el fundador i director del cèlebre Esbart Verdaguer.
Pel que fa al material que havia de formar part del tercer volum de l’esmentat Diccionari, se’n troben referències en diverses carpetes de la documentació que va arribar a Montserrat.
Procedència de les fotografies: Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC).
Música emprada:
-Plens de la Patum de Berga. Festivitat del Corpus 2019.
https://youtu.be/_Q1HhvwOC8o
-Ball de Cossiers d’Alaró. Festa de Sant Roc, 16 d’agost del 2019.
https://youtu.be/pUC0q40upgg
-Ball de la Moma. 14 d’abril del 2015, festivitat del Corpus.
http://youtu.be/oxMvYEYwcJQ
