Alt Empordà (sardana)
Ricard Viladesau i Caner
Pau Casals l’anomenà el “Príncep de la Tenora”. Ricard Viladesau va ser, sens dubte, un dels més grans d’aquest instrument. L’any 1950, ingressà a La Principal de la Bisbal on durant dues dècades liderà una formació mítica, sota la batuta del mestre Conrad Saló.
Valent, elegant, expressiu, apassionat, habilidós… Qualsevol adjectiu favorable encaixa amb la manera de tocar d’un músic que, a més, sabé retirar-se en el moment oportú, en el més dolç… Ningú va poder sentir mai un Viladesau en decadència interpretativa. Un mite indiscutible gestionat amb intel·ligència i del que ens queden uns enregistraments en els que, malgrat l’inevitable i despietat pas del temps, hi destaquen el seu so i la seves grans interpretacions.
Però avui ens interessa el Viladesau compositor. En el seu catàleg hi trobem quasi exclusivament alguns ballables, havaneres i sobretot, sardanes. I en el camp de les sardanes i la cobla, la seva intel·ligència es fa palesa de nou. I de quina manera!
Des del més pur autodidactisme i coneixent la cobla com el palmell de la mà, Viladesau va saber complaure tothom amb les seves sardanes. A la plaça, amb sardanes balladores i engrescadores, sempre amb bon gust i correctament escrites però directes i populars.
Un punt i a part per les seves sardanes obligades, que encara avui (i penso que durant molts anys) són i seran referència interpretativa per a estudiants i solistes.
I a les sales de concert, amb algunes obres impecables de concepció i realització que van obtenir el reconeixement de jurats musicals.
Eren els anys 70. En alguns concursos musicals s’imposà la norma de limitar el tiratge de les obres que podien optar al premi. En Ricard Viladesau asseverava ufanós que havia escrit una sardana que presentaria al primer concurs sense aquesta limitació i que el guanyaria. El primer concurs que obvià aquesta norma fou el dels Premis Joaquim Serra de l’any 1973. I la sardana guanyadora “Alt Empordà”, de Ricard Viladesau.
La versió que us oferim és a càrrec de la Cobla Mediterrània en un enregistrament de l’any 2004.
