Sol de palma

Quan parlem d’oficis tradicionals, podríem referir-nos a aquells que ens proporcionen durant tot l’any objectes que, ara com ara i a causa dels avenços tecnològics i als nous materials cada cop ens són menys o gens necessaris. Potser els terrissers, els cistellers, els vidriers, els esclopers… encaixarien en aquesta definició. Però n’hi ha d’altres que són oficis més “efímers” per dir-ho d’alguna manera, i que estan, aquests molt més encara, en perill d’extinció. Un d’aquests oficis és clarament, el de palmer.

Ja coneixeu què fan els palmers. Per exemple, tota mena de treballs que amb fulla de palma tendra la comunitat cristiana utilitza per celebrar el Diumenge de Rams, en commemoració de l’entrada de Jesús a Jerusalem que, segons expliquen els quatre evangelistes, va ser rebut per una multitud de gent amb palmes, branques d’olivera i llorer en el que anomenem Diumenge de Rams.

Des que tinc ús de raó recordo els diumenges de Rams anant a beneir el palmó amb els pares i l’àvia. Era l’habitual per continuar amb la tradició secular en un dia com aquell. I naturalment recordo que el meu palmó quedava literalment escarxofat, trinxat de la base per causa dels cops al terra que amb tota la meva poqueta força jo donava. Com que no era cap problema i suposo que per a molts dels nens com jo tampoc, era com una juguesca observar qui trinxava més el seu palmó. A més, al cap d’una estona el palmó quedaria penjat al balcó de casa, per allò de la protecció contra els mals esperits i sobretot del dimoni… tal com també manava la tradició.

La feina dels palmers, en pocs minuts era amortitzada i condemnada a assecar-se a la intempèrie durant tot un any sencer. També feien les palmes, considerades “de noia”, que eren – i són -, més curtes, que no es picaven a terra i a més eren molt més treballades, amb la palma trenada de molt diverses formes, creant unes figures realment boniques. Però el final, com els palmons, era el mateix. Al balcó! Efímera glòria… sobretot tenint en compte que l’elaboració de palmes i palmons és el resultat de la feina de tot un any, preparant les fulles de palmera ja des de l’arbre mateix, en un complex procés de treball que realment la majoria de nosaltres desconeixem i que no es valora prou… Per ser usats un sol dia, tot un any de feina al darrera…

Segons explica Joan Amades al seu Costumari Català, el dia tradicional de comprar el ram, la palma o el palmó a “la vella Barcelona” era l’anomenat “dissabte de Rams”, just el dia abans, ja que la fira de rams és relativament moderna. Diu Amades que “Abans, els venien en els mercats, on s’establien parades especials per a la venda de les palmes i els palmons. La venda de palmons i de palmes la practicaven generalment els estorers i els cistellers.” “Havia estat punt típic de parades de palmes i palmons la placeta de Montcada, pels voltants de la qual hi havia establerts els cistellers, que eren els qui feien les palmes, i els esparters, que feien venir els palmons de les terres llevantines“.

Les palmes teixides i treballades no van ser habituals fins als voltants de l’any 1860, teixides pels cistellers del Pla del Llobregat que les venien a vendre a Barcelona. Però la de Barcelona no era, ni de bon tros, la fira de palmes més antiga. Hi ha historiadors que donen per bona la data de l’any 875 per ubicar el Mercat del Ram de Vic que sempre s’ha celebrat en dissabte, el dissabte de Rams.

Però no només a Vic hi havia mercat del Ram, potser el més anomenat. Segons Amades, a Girona se celebrava – i encara se celebra també -, el Mercat del Ram. Hi anaven molts pagesos a comprar el ram de llorer, les palmes, ciris i cera per al monument i tortells, que els padrins regalaven als fillols a tall de mona. Se celebra també a la Rambla de Catalunya de la qual es coneix una fotografia de l’any 1907, a la plaça de la Sagrada Família de Barcelona, a Tordera, a Súria, a Castellbell i el Vilar, a Palma, a Elx…

Però avui hem de comentar un treball de palma molt especial. El sol de palma. Sí, un sol, fet de palma trenada, que va íntimament lligat a un dels nostres artistes universals més coneguts i valorats. Em refereixo a Joan Miró.

Joan Miró, tenia tant al seu estudi de Palma, a Mallorca, com també a l’estudi de Montroig del Camp a Tarragona un sol de palma. L’estudi, a Palma que li va construir l’arquitecte Sert l’any 1956, era espaiós i molt lluminós, però no l’ajudava a crear. Miró havia dit: “No puc treballar sense haver creat un ambient propici per fer-ho“. Llavors va anar-hi portant coses que trobava arreu, sobretot lligades a la natura a la tradició i a l’artesania, que l’inspiraven. Caragols de mar, trossos de ceràmica, pedres, objectes trobats a la platja o al camp, teixits, màscares i, al capdamunt de tot, un sol fet de palma trenada amb la mateixa tècnica de les palmes de Rams. Se sap que el primer “Sol de palmes” que va tenir Miró va ser un regal del seu amic Joan Prats que havia tingut una barreteria prop del passatge del Crèdit, a Barcelona, on vivia Joan Miró. I que probablement els va anar renovant, ja que com sabeu, la fulla de palma s’asseca i es trenca sense solució. I la seva conservació no és fàcil.

Així doncs, estaria molt bé que per recolzar l’ofici de palmer cada cop més oblidat, compréssim una obra de palmer, sigui palma, palmó, creueta o altre treball, que n’hi ha, per ajudar a l’ofici.

Al Museu Etnològic hi ha una bona col·lecció d’obres de palma d’entre elles un vestit, unes sabates i una bossa de palma trenada, que en el seu moment fins i tot van ser beneïts un Diumenge de Rams. I, és clar, hi ha un sol de palma adquirit l’any 1958 a Barcelona, exactament com els que va tenir Joan Miró a tots i cadascun dels seus estudis de Palma, a Mallorca o a Montroig del Camp, a Tarragona. Llavors va costar 800 de les antigues pessetes. Deunidó!