Joan Issac – “A Margalida”
Càpsula número 73
Joan Isaac és un dels noms amb el que podríem dir que comença el relleu generacional de la Cançó, després de la culminació del projecte d’Els Setze Jutges. Nascut a Esplugues de Llobregat el 1953 amb el nom de Joan Vilaplana, fa vida a Barcelona on estudia Farmàcia però la música l’atrapa ben aviat. Els referents musicals del jove Joan Isaac no són ni els Beatles ni els Stones, sinó els cantants francesos, perquè viu interessat en la cançó d’autor. Per als joves de la seva generació París és una meca, i els poetes i els cantautors gals també marcaran una part del seu treball artístic. Però, com sempre en aquestes càpsules, anem als orígens: Joan Isaac s’inicia en el món de la cançó, formant el grup Nosaltres, forjat entre llops i daines, guies, minyons i acampades amb focs de camp.
“Quan teníem 14 o 15 anys, resulta que érem, més o menys, membres del món de l’escoltisme. Comencen a aparèixer els cançoners aquells on hi havia cançons del Dylan, del Donovan, de la Joan Báez i, a partir d’aquí, em vaig anar introduint en aquest món, Vam fundar un grup de cançó, perquè ens fèiem les cançons nosaltres i a més, era molt maco perquè en aquells temps, cada cap de setmana hi havia concursos de noves veus per arreu del país. La Cançó en aquells moments necessitava un recanvi generacional, perquè havia acabat la generació [dels Jutges]. L’última generació que va integrar-s’hi va ser la dels Lluís, la Maria del Mar i el Rafael Subirachs. Llavors, la Cova del Drac va instaurar un concurs, durant bastants anys, on la gent es presentava, amb unes eliminatòries, amb un jurat en el que hi havia membres d’Els Setze Jutges, hi havia periodistes, i era una manera que anessin sortint veus noves de la cançó. D’allí va sortir gent com per exemple, El Tricicle que va ser molt important, el Llorenç Torres que, malauradament va morir d’un accident, i que era un extraordinari cantautor i el Ramón Muntaner. Nosaltres vam quedar finalistes en una convocatòria d’aquestes i, a partir d’aquí, Joan Moles, el manager de Lluís Llach em va plantejar de presentar-me en solitari i així va començar tota la història”
Un cop assumit el paper de solista i de cantautor, és quan Joan Vilaplana es transforma en Joan Isaac i comença a escriure les seves cançons buscant combinar alhora un vessant poètic i compromès, emmirallant-se també en els grans poetes de la tradició cultural catalana. L’any 1974 publica el seu disc primer adolescent, i l’any següent ja edita un LP titulat És tard, però avui torna una cançó del seu segon vinil de llarga durada, la seva composició més emblemàtica, editada l’any 1977 dins del disc Viure, del que anem a escoltar la cançó inspirada en l‘execució de Salvador Puig Antic, un dels penúltims crims d’estat del règim franquista tres anys abans, a la presó model de Barcelona. Està dedicada a la companya del Salvador, Margalida. La lletra és de Joan Isaac i de Joan Ollé. La música i la veu de Joan Isaac. Amb el suport del piano de Jordi Vilaprinyó, la guitarra de Jaume Abad i el baix de Rafa Escoté. A Margalida, és la cançó que torna avui al Fes ta festa.
