ALEGRIA

L’ALEGRIA del Pessebre de Sant Francesc

 

No sabem quan es va fer el primer pessebre. Sí que sabem que la representació del Naixement de Jesús ja es feia, d’una forma o l’altra, des dels primers segles del cristianisme. També sabem que a l’edat mitjana va succeir un fet que va donar peu a una gran devoció pel Naixement de Jesús.

Sant Francesc d’Assís, conegut per la seva gran sensibilitat i austeritat, després de visitar Terra Santa, va sentir una gran necessitat de poder representar el naixement de Jesús de forma plàstica per poder viure de prop la pobresa en què va néixer el Fill de Déu.

Per això va demanar permís per organitzar una missa del Gall a fora de l’església. Un amic seu, que es deia Joan, va rebre l’encàrrec de preparar un jaç de palla, i un bou i una mula, i de muntar un altar en una cova als afores de la vila de Greccio. Era el Nadal de 1223, ara fa 800 anys.

Allà es va celebrar l’eucaristia, enmig d’homes i dones vinguts de tota la comarca, plens de goig i proveïts amb ciris i teies per il·luminar la nit. Tot estava a punt, la cova la palla, la imatge del Nen Jesús, el bou i la mula. Greccio s’havia convertit en la nova Betlem.

Durant la celebració de l’eucaristia, Francesc va proclamar l’Evangeli, ja que era diaca, i després va predicar. Cada vegada que pronunciava el nom de Jesús o de la ciutat de Betlem, semblava que els llavis li regalimessin mel. Quan Francesc va agafar la imatge del Nen Jesús en braços, diuen que va prendre vida, com si es despertés de dormir. Acabada la celebració tothom se’n va tornar cap a casa amb una gran alegria.

La palla que havia acollit la imatge del Nen Jesús es va conservar com a objecte sagrat, ja que guaria les malalties dels animals que la menjaven o alleugeria els parts dolorosos de les dones.

Aquesta experiència mística, una de les més importants de l’edat mitjana, va ajudar a difondre la devoció pel naixement de Jesús, que es va escampar, inicialment, a través dels ordes religiosos tant femenins com masculins.

Els textos que descriuen aquest esdeveniment es fixen en el goig que van sentir tots els presents, “tota la nit va transcórrer entre cants d’alegria”, explica Tomàs de Celano, un dels biògrafs del Sant. La nit de Nadal de Greccio va ser una festa única, en un doble sentit: per què ni Francesc ni els seus seguidors la van repetir i per què va ser una nit incomparable.

Els pessebristes diem que va ser el primer pessebre, però va ser molt més que això, va ser l’alegria immensa que comporta el fet de fer el pessebre.

 

Enric Benavent Vallès