El Cant dels Ocells – Peret

Nadal internacional, però alegre: El cant dels ocells

Les nadales són les cançons tradicionals més prolífiques i que cantem més com a societat, en una època on, tristament, cantem molt poc si no som artistes. Quan ve Nadal es canten nadales en àmbits escolars, a les corals; se’n canten a representacions de pastorets i pessebres vivents, a la missa del Gall i en algunes cases que tenen aquest costum, malgrat que els altaveus i les llistes de canals de reproducció estan negant cada cop més aquesta possibilitat. Hi ha gent que amb les Nadales pensa amb nens cantant sobre d’un teclat que sonen en gravacions velles a la Fira de Santa Llúcia o s’agafen a les modernes ianquis o en el pop català dels anys ‘90 que va provocar aquelles nadales “alternatives”. Però aquí en parlarem de moltes més, algunes de conegudes, d’altres no tant… I què us sembla començar per una de les nadales catalanes més internacionals? Doncs no, no és el Fum, fum, fum sinó que vull començar aquesta secció per El Cant dels Ocells.

Sí, que quan sentim aquest violoncel d’en Pau Casals ara ens ve un altra cosa al cap, ja que és la música utilitzada per al “minut de silenci” als camps de futbol (sempre m’ha sorprès que la música sigui silenci i que no arribi al minut) o en cerimònies de comiat. Però és un ús que ens portaria a altres històries. El Cant dels Ocells la va fer coneguda la internacionalitat de Pau Casals al món, fins a pensar que sigui una composició seva. Però no, és clar: és la nadala que ens parla del fet que els animals es posaren a cantar quan nasqué el nen Jesús. Hi ha diferents versions de la cançó, algunes provenen de l’oralitat, i ep! Que hi ha moltes semblances amb la cançó d’Els contrabandistes, la de “quina cançó cantarem…”. Però està clar que la versió més donada a conèixer és la que més s’ha versionat. I per posar-vos una gravació produïda que ens tregui d’aquest ambient lúgubre que alguns potser encara teniu al voltat  d’El Cant dels Ocells, què us sembla si escoltem la versió de Peret?