Present i futur
CÀPSULA 30 (i última):
Present i futur de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
L’any 2023 s’han complert trenta-dos anys de l’inici de l’arribada dels materials de l’Obra del Cançoner a Catalunya. Uns materials que ja han estat i són objecte -a part de tota la feina realitzada pel pare Josep Massot i Muntaner-, d’estudis, investigacions i articles; de consulta per donar a conèixer melodies i textos de les cançons que es van recollir; d’elaboració d’arranjaments musicals efectuats per compositors i agrupacions musicals; d’edició de llibres; exposicions; de celebracions d’aniversaris d’alguns dels missioners que hi van intervenir, així com el del cinquantenari del traspàs del seu mecenes, Rafael Patxot i Jubert l’any 2014; el de la celebració l’any 2022, del centenari de l’inici de les tasques d’aquest projecte; etc.
Però encara queda molta feina per fer. Tots els que, d’una manera o altra coneixem i tenim una relació més o menys constant amb aquest gran fons, tenim el deure de contribuir a fer-lo conèixer donant-li la importància que mereix.
Mai podrem estar prou agraïts a totes les persones (en especial als informants) i institucions del país que, d’una manera o altra, van intervenir en aquest vast projecte. La gran quantitat de material que conté aquest fons, és una mostra de la nostra variada singularitat a través dels textos de les cançons (tot i que es puguin trobar a faltar el recull de certes tipologies de cançó), la música, les danses i entremesos, els instruments musicals tradicionals, el vestuari, el paisatge, les formes de vida, etc.
L’Obra del Cançoner no va ser, ni és, una anècdota. És un dels projectes més importants de recollida de la cançó tradicional que es va dur a terme a Catalunya -i potser fora de Catalunya- en uns anys de context social i polític complex, gràcies al mecenatge de Rafael Patxot i Jubert, amb la col·laboració de l’Orfeó Català que en va assumir la direcció amb els mestres Lluís Millet i Francesc Pujol, i a les institucions que van formar part del Consell Consultiu.
Per la seva importància, l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya hauria d’estar present als Conservatoris de Música per tal que els estudiants poguessin treballar amb els materials musicals, harmonitzant-los, fent noves creacions a partir d’ells i estudiant-ne les característiques etnomusicològiques; a les escoles, instituts i universitats, per donar a conèixer als nostres infants, adolescents i joves un llegat, tot emprant les cançons, els textos, els diaris i fotografies de les missions de recerca a les classes de música, llengua, literatura i història, dotant el professorat d’aquest coneixement per tal que puguin elaborar els seus recursos didàctics. De la mateixa manera, els diaris de les missions de recerca poden donar peu a iniciatives vinculades al món escènic, al del denominat setè art o al món digital.
Però, per fer que això sigui possible, cal una bona catalogació informàtica d‘aquest fons, que ja fa anys que es du a terme, però que cal actualitzar per tal de posar-la en línia tal com es mereix.
L’Obra del Cançoner posseeix un volum de material i una història prou significatius i interessants perquè així sigui. L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya ens ha de fer sentir orgullosos pel que va representar i representa. Perquè és una part molt important del nostre ric patrimoni, del patrimoni de tots els territoris de parla catalana.
Cançó: Rondel.
Intèrprets: Cor de Cambra Amalthea de València.
Arranjament: E. López Chavarri (1971-1970)
Direcció: Marta Mármol.
Aquesta cançó pertany al concert en homenatge a Rafael Patxot i a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, celebrat a l’Auditori de Barcelona el dissabte 27 de febrer de 2016.
https://youtu.be/diS-_jZiAJs?
Cançó: Na Catalina de plaça.
Intèrpret: Agrupació Quinta Justa – Coral de Sóller
Arranjament: Toni Borràs
Direcció: Toni Borràs
Aquesta cançó pertany al concert en homenatge a Rafael Patxot i a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, celebrat a l’Auditori de Barcelona el dissabte 27 de febrer de 2016.
http://youtu.be/wTmAJ6solT4
