Cançons de ronda del Priorat i la Terra Alta

Avui escoltarem tres cançons de ronda recollides de testimonis orals de la Terra Alta i del Priorat-

El fet de rondar havia estat molt popular en bona part de Catalunya, especialment en les terres ponentines i meridionals, com també en tot l’àmbit de la Península Ibèrica. Era una activitat pròpia dels fadrins enamorats.

El temps més propici per sortir a rondar era el comprès entre la tardor i la primavera, és a dir, el temps hivernal i els dissabtes al vespre fins ben entrada la nit. La ronda recorria els carrers de la població i s’aturava a cantar a les cantonades o sota la finestra de les noies casadores o que ja estaven promeses amb algú dels qui anaven a la colla.

En principi les rondes eren exclusivament de galanteig, després però, es desdoblaren vers una temàtica al·lusiva als defectes de la vila de la població. L’estructura formal de les cançons de ronda solia consistir en cançons de quatre o cinc versos heptasil·làbics, corrandes o cobles, aptes per ser cantades amb una melodia en tonalitat major, sovint basada en la forma completa o fragmentària de la jota, emprant algun dels seus dissenys melòdics característics i un melisma més o menys desenvolupat sobre la darrera síl·laba de cada vers.

Escoltarem tres cançons de ronda seguides. La primera és de Margalef  (al Priorat), és una cançó de galanteig que al·ludeix al carrer on entren dos joves i on viuen les dues noies que festegen. La segona és de La Bisbal de Falset (Priorat) i té el sentit humorístic d’una percepció visual falsa, en confondre un fadrí la seva promesa que s’està a la finestra, quan enrealitat és el gat que treu el cap. La tercera és de La Morera de Montsant (Priorat) ì es refereix a un amant que aguanta sota la pluja intensa que la seva estimada el baixi a obrir