Com són els gegants a Catalunya?

(600 anys – 3)

Com definiríeu els gegants del vostre poble o ciutat? A aquestes alçades ja haureu descobert que n’hi ha per donar i per vendre, i és que cada barri, poble o ciutat en té uns quants. Però com són? Quina funció fan avui dia? Hi ha alguna diferència entre els d’aquí i els d’allà? Si generalitzem sempre ens perdrem la riquesa dels matisos i de les singularitats de cada parella de gegants i cada festa però a grans trets, podem veure certes línies que segueixen els gegants d’una determinada zona a casa nostra.

 

Barcelona i la seva àrea metropolitana esdevenen la gran urbs de Catalunya. És la capital i és on es

concentra més població. Doncs el mateix passa amb els gegants. Gairebé cada barri i cada escola de la ciutat compta amb una o més figures. Algunes amb moltíssima història i d’altres acabades de sortir del forn. El mateix passa amb les ciutats veïnes com l’Hospitalet, Badalona o Santa Coloma, i evidentment amb les comarques properes: el Baix Llobregat, el Maresme i els dos Vallesos. De fet, aquestes comarques tenen la seva pròpia trobada comarcal de gegants, que cada any acull una població diferent i que serveix per enfortir lligams entre les colles veïnes. Això també passa en altres zones del país.

I si Barcelona és la zona més poblada, els territoris menys poblats també són els que tenen menys gegants: la Vall d’Aran, els Pallars i l’Alta Ribagorça no tenen quasi presència gegantera, seguits de prop per altres comarques com l’Alt Urgell, la Cerdanya o la Terra Alta.

Un fet que també és sorprenent és el nombre de gegants per càpita. Si bé les poblacions més grans solen tenir més figures, hi ha petites viles que tenen una concentració molt major com Cardona, Montbrió del Camp o Riner.

I què fan els gegants a la festa? Avui dia trobem de tot pertot, però si retrocedim unes dècades, veurem que els gegants de les comarques del Camp de Tarragona tenen un model festiu en el qual formen part de les processons patronals junt a la resta d’elements dels seguicis. A les comarques gironines, en canvi, en molts casos els gegants són els únics entremesos que han perdurat en el temps i, per tant, han esdevingut els protagonistes absoluts de la festa. A les Terres de l’Ebre i les comarques lleidatanes participen dels actes de les festes patronals, evidentment, però en algunes d’aquestes poblacions també hi destaquen les batalles de flors, que sovint són encapçalades pels gegants.

 

Per últim, parlem de la música. A les comarques barcelonines en molts casos és tradicional que els gegants vagin amb flabiol i tamborí, però amb el pas dels anys ha augmentat el volum de soroll als carrers i, en especial, durant les festes. Així que ara es troba bastant estès l’acompanyament amb gralles i tabals, un model que antigament es feia servir menys ja que els músics cobraven i era menys econòmic. De fet, tot i que avui dia trobem moltes figures acompanyades per músics amateurs que formen part de les diverses associacions, encara hi ha colles que s’acompanyen per músics professionals.

Al Camp de Tarragona és habitual l’acompanyament amb gralles però també amb banda, especialment al so del pasdoble Amparito Roca, que ha esdevingut indispensable a les festes de Tarragona, Montblanc, Reus i Falset. Això mateix també succeeix a les Terres de l’Ebre, on en molts casos també són acompanyats pel so de les dolçaines.

A Girona, en canvi, sovint els gegants s’han acompanyat per una cobla els dies de festa grossa, com encara ho fan moltes poblacions de la Garrotxa: a les Preses, Olot, Sant Feliu de Pallerols, les Planes… però també a Ripoll, per exemple.I les terres de Lleida són bastant heterogènies: trobem gegants històrics acompanyats amb bandes, d’altres amb cobles i d’altres amb gralles, que fins i tot havien passejat al so d’un sol tabal.

Com dèiem, Catalunya és molt rica i per tant molt variada, però a grans trets podríem fer aquestes diferenciacions. I els vostres gegants, com són?