La Vosss del Trópico – “La carn fa carn”
Càpsula número 82
Pel seu nom de pila, Jordi Farràs, hi haurà gent que no el recordarà o que no l’identificarà a l’escena catalana salsera, però si parlem de La Vosss del Trópico ja el tenim situat des de les passes primeres com a cantant de l’Orquestra Plateria. Allí és on adopta el que serà el seu sobrenom definitiu. Si el terme heterodòxia té sentit és, sobretot, quan recordem la figura de La Voss. Abans de decidir ser cantant fa de químic, de contrabaixista de jazz i de compositor, molt lligat al moviment de la música laietana dels anys 70. La vida de Jordi Farràs és curta però molt intensa. Nascut a Barcelona el 1946, mor a la seva ciutat, l’any 2000, amb només 54 anys d’edat, a la sortida d’una de les festes especials que tant li agradaven. Cal pensar que va morir feliç, amb la mateixa felicitat que encomanava, amb tota la seva humanitat, des de l’escenari. Tenim guardada la seva veu que ens el fa reviure tal com reviurem una de les seves cançons.
“Quan la veu és més fosca, podríem dir més cascada, si tu expliques que ‘he estado bebiendo horas y horas por tu culpa’ i tot això, i ho expliques amb una veu d’aquestes de cor…! s’ha d’interpretar d’una manera més creativa. De fet, vocalitzant molt. El que s’ha de procurar és que s’entengui, perquè hi ha moments que no hi acabes d’arribar, però és aquella sensació de patiment que també embolicada amb la música, ha d’arribar. Tant amb l’acompanyament, com amb la música i la lletra doncs, es busca això: que sigui el màxim d’autèntic”.
En la recerca d’aquesta autenticitat, habitual de l’antic Zeleste, Jordi Farràs, La Vosss del Tròpico, arriba a enregistrar diversos discos com a solista, sempre molt ben acompanyat, o amb La Plateria, el Gato o amb Francesc Burrull i tots els músics i amics que l’acompanyen. Un llarg etcètera. El primer disc el llança com a crooner, és el que duu per títol La Vosss por la gracia de Dios, que conté la cançó que torna avui al nostre espai: La carn fa carn, un assaig de dur la poesia de Joan Salvat Papasseit al ritme ballable del bolero, amb La Vosss del Trópico i l’orquestra dirigida per Joan Albert Amargós. Un disc editat l’any 1977 pel segell discogràfic Ocre, des de l’entorn de la sala Zeleste de Barcelona.