Gegants al Països Catalans
(600 anys – 4)
Coneixeu bé el territori? Doncs avui farem un recorregut per les terres de parla catalana sense sortir de casa. I hi anirem de la mà dels gegants que estan escampats de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
Comencem per ses Illes. Una peculiaritat dels gegants insulars és que els més tradicionals porten peus, amb sabates i tot! És el cas dels de Palma o els vells d’Inca. A més, és costum que les figures siguin acompanyades per la música del flabiol i el sac de gemecs.
Al País Valencià hi ha referències geganteres des de fa segles, amb una curiositat que encara perdura en algunes poblacions. I és que encara avui hi ha llocs que no tenen una parella de gegants, no. Ni una, ni dues, ni tres. És habitual que els gegants representin les diverses cultures del món, els continents o les races. Així és com antigament s’explicava que absolutament tothom participava de la Processó de Corpus i es donava força al paper universal del cristianisme. Bons exemples d’aquestes comparses amb parelles de negres, jueus, cristians, musulmans o llauradors són les de València, el Corpus de València, Ontinyent, Albaida, Alacant, Castelló, Llíria, Xàtiva, Morella i Sogorb. A més, habitualment les figures són ballades al so de les dolçaines i els tabals.
A la Franja, en canvi, hi ha pocs gegants. La població que més en té és Fraga. De fet, els gegants d’aquesta població tenen la peculiaritat que es van estrenar l’any 1994 però es van incendiar poc després. Per això l’any 1998 es van estrenar unes noves figures, idèntiques a les anteriors. També n’hi ha d’altres com els de Fabara, Mequinensa, Calaceit i Tamarit de Llitera.
En canvi, la família gegantera de la Catalunya Nord està en augment. Les primeres figures van arribar als anys noranta i en l’actualitat hi ha diverses colles ben actives que mantenen vincles amb colles catalanes, especialment de les comarques gironines. Trobem gegants a Ribesaltes, Elna, Vilafranca de Conflent, Taltaüll, Tuir o Font-Romeu. Per destacar-ne alguns: els d’Argelers de la Marenda, on representen els Sants Metges Cosme i Damià; els dels Angles, que recorden un esquiador i una pagesa; els del Soler, que són dos excursionistes que van a buscar la Flama del Canigó; i el de Prada de Conflent, un guerrer amb una cuirassa feta de vímet i que no surt pel seu elevat pes.
Finalment, Andorra també té gegants. Els més coneguts són els d’Andorra la Vella, que representen l’emperador Carlemany i la pubilla Ermessenda, que s’acompanyen d’un esquiador: en Martí. També hi ha els de Sant Julià de Lòria: el Rei Moro i la Dama Blanca, que s’inspiren en una llegenda dels Pirineus i que van estar a punt de ser cremats en un incendi al local on es guardaven. Per sort es van poder salvar i tornen a ballar amb tota la força.
© de les fotos: Nico Alonso
