Genèric (III)
(3)
En aquesta presentació general dels aspectes menys coneguts de les noves orquestres de ball dels 70 i 80, ara caldria comentar que molts dels seus músics tenien una actitud de rebuig actiu enfront les modes musicals vingudes de fora, modes que tenien segrestat el patrimoni cultural autòcton i monopolitzaven els canals de comunicació, obsessivament comercialitzats i entregats a l’estil anglo…
Per a mostra, unes “botonets” de reivindicació local…
RUMBA CRIMINAL – MIRASOL . . .
O bé aquest altre retallet..
NO ET CREGUIS CUENTOS XINOS – SARDINETA
La tercera és la bona….
EL PREMI – SONORA CATALANA
… no hi ha tres sense quatre….
NO SE PUÉ BAILAR – PERNIL LATINO
En coherència amb aquests principis contestataris i de creació local i balladora, moltes-moltes d’aquestes orquestres actuaven a barris i pobles… per associacions de veïns i altres col·lectius de gent lluitadora, i molt en sintonia amb els esdeveniments socials del moment…
Acomiadem aquesta presentació genèrica amb una d’aquestes cançons de 6 minuts per ballar i començar a “aproximar-te” a algú… i amb lletres incomodatícies…
Un txatxa de cantautor que critica allò tan català dels homes com cal…
L’HOME DIBUIXAT – PLATERIA I SISA en directe
Estimades parelles balladores
Salut i ballaruca
Fins aviat