Ciutat submergida (sardana)
Vicenç Acuña i Requejo

Avui, el nostre clàssic de cobla ens arriba de la mà d’un compositor contemporani: Vicenç Acuña.

Nat a la ciutat andalusa de Huelva, el 21 de setembre de 1946, però resident a Catalunya des de l’any següent, el seu contacte amb la música es va iniciar a l’Escolania de La Mercè i a la secció infantil de l’Orfeó Català, on va estudiar solfeig amb els mestres Antoni Pérez Moya, Pérez Simó i Joan Tomàs. Més tard va iniciar els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb mestres com Xavier Montsalvatge, Antoni Ros Marbà i Enric Ribó i hi va obtenir els títols de Composició i de Direcció d’orquestra. Actualment és professor del Departament de llenguatge musical i matèries teòriques en el mateix centre.

Pel que fa a la composició, ha tocat totes les vessants, especialment els àmbits corals i instrumentals clàssics on s’ha fet mereixedor, entre d’altres, del Premi Asturias al 1978, del Ciudad Ibagüe de Colòmbia al 1981 i de l’Antoni Soler de la Generalitat de Catalunya al 1983.

La seva incursió pública en el món de la cobla no arribaria fins l’any 1974, amb una sardana de títol original i, tal vegada, d’una certa autosemblança: “M’agrada sentir la sardana de lluny”, un títol que parafraseja el del famós poema de Josep M. de Segarra.

Però a fe que s’hi acostaria: a la sardana i a la cobla. Tres anys més tard, la ciutat de Vic celebra el centenari d’una de les obres cabdals de Mossèn Cinto Verdaguer: L’Atlàntida. Per aquest motiu es convoca un concurs musical i el guanya la sardana “Ciutat submergida”, de Vicenç Acuña, un autèntic desconegut, fins aleshores, pel món sardanista. Va ser estrenada a Vic el dia de Sant Esteve d’aquell mateix any.

Original, genial, atrevida, impactant, densa, extensa, atípica… Molts són els qualificatius que se li han aplicat, però jo els resumiria tots en un de sol: sorprenent. I estic segur que a aquells que no la conegueu també us sorprendrà encara avui.

I és aquesta capacitat de sobtar, de commoure, que conserva després de més de 30 anys de ser escrita, la gran qualitat al meu entendre de “Ciutat submergida”, més enllà, fins i tot, de la seva indiscutible vàlua musical.

Una sardana escrita sense prejudicis ni connotacions de cap mena. Escolteu-la de la mateixa manera i la gaudireu plenament. La versió és de la Cobla La Principal de la Bisbal, dirigida per Francesc Cassú.