El jove Clavé

El jove Clavé

Capítol 2

 

Josep Anselm Clavé a l’edat de 30 anys

Josep Anselm Clavé i Camps neix al carrer Ample del barri de la Ribera de Barcelona, a tocar de la plaça Medinaceli, el dia 21 d’abril de 1824. És el segon fill d’Agnés Camps i Camps i de Francesc Clavé i Amigó. La seva mare gaudia d’una notable instrucció, molt pel damunt del que solien tenir les barcelonines del seu temps; coneixia el francès i sabia música.

Extret de l’Auca de Clavé – Text: Joan Vilamala, Il·lustracions: Àngel Garcia

De ben menut, als sis anys, va patir una infecció ocular que el va deixar sense la visió de l’ull dret i va haver de deixar l’escola. El pare tenia un negoci de fusteria que va anar malament. En Josep va treballar de torner fora de casa, però també ho va haver de deixar pels mals d’esquena que li provocava la mala postura en no veure-hi bé amb l’ull dolent. Tot fa pensar que la vocació musical li venia de la mare, i de ben segur que hauria tingut formació musical anant a classes particulars més enllà de les primeres nocions de música i de francès que podria haver rebut a casa. D’aquesta manera la solfa, el violí i la flauta van ser el seu primer contacte amb la música. També sovintejava la caserna de les Drassanes on assajava la banda militar. Però aviat aniria pel barri vell cantant les seves pròpies cançons per tavernes i berenadors amb la guitarra que l’acabaria fent conegut en una ciutat reclosa entre velles muralles.

 

Revolta contra Espartero (Creative Commons)

Amb el seu pare i el seu germà Francesc, el gran, van participar en la revolta contra el general Espartero. En la dècada de 1840 coneixia prou francès com per llegir els socialistes de França. Atret pels cercles republicans de Barcelona, va conèixer Narcís Monturiol i Abdó Terradas amb els qui va compartir l’assalt de la Ciutadella l’any 1843, on el van ferir en un braç. Dos anys després, ell i son germà, hi van entrar com a presos polítics. Tot va ser sortir de la presó que ja el van venir a trobar uns joves que volien fer una rondalla amb ell com a director. Acabava de néixer La Aurora, i actuaria aquell mateix Carnaval. Clavé compilaria les seves cançons en uns fulls impresos a la manera dels romanços que anomenaria El cantor de las hermosas.