Maties Mazarico – “Blues pel meu fill”
Càpsula número 87
En el nostre deambular per la petita i alhora gran història de la Nova Cançó, avui tornem a les contrades rosselloneses de la Catalunya Nord, per recuperar un vell treball de Maties Mazarico, l’acordionista, flabiolarie i estudiós de la música tradicional que, abans de tot això, també va viure una etapa no massa llarga com a cantautor, amb guitarra inclosa, musicant poemes i començar a treballar en la recerca del repertori basat en la música tardicional. D’aquells moments en queda constància en un parell de vinils que enregistra, el primer, l’any 1979, abans de centrar-se definitivament en el seu treball més conegut com a folklorista i investigador de la música popular i tradicional. Maties Mazarico, cap al principi, musica poemes de Joan Morer o Francesc Català, entre d’altres, en una curta carrera de cantautor que inicia l’any 1976, com recordava en conversa rescatada de l’arxiu sonor de Jordi Roura.
“Vaig començar, si no m’equivoco, perquè la memòria comença s defugir a vegades, el febrer del 1976 actuant amb el grup –que no era un grup de músics sinó una associació–, Guillem de Cabestany, on érem cantants de nova cançó, i llavors jo, fins l’any 1979, encara cantava Nova Cançó, però ja començava a introduir música tradicional. Vaig fer com tothom, de cantautor, amb guitarra o banjo, i després amb l’acordió diatònic, però sobretot amb guitarra i d’estil més aviat folk picking. Les meves cançons són poemes que havia musicat, però com ja que m’interessava per la música tradicional, vaig començar de deixar el meu repertori personal per a, definitivament, abandonar-lo poc anys després, i fer només música tradicional”.
Després d’aquella primera etapa com a cantautor de Nova Cançó, Maties Mazarico ha esdevingut un investigador de la música popular i un intèrpret insigne d’acordió diatònic, de sac de gemecs i de flabiol, a més de ser-ne luthier. També és conegut per la creació dels Ministrils del Rosselló i les participacions sovintejades des dels primers Tradicionàrius. Però avui ens volem centrar en l’any 1979, quan Maties Mazarico publica el seu disc a veu i guitarra: un vinil de llarga durada amb el títol, força inequívoc i clarificador, de “A la vora del folk”. Tota una declaració d’intencions, d’on escoltem la cançó que torna ara al Fes ta festa: Blues pel meu fill. És la cançó que torna per fer-nos viatjar a les arrels de la Nova Cançó en terres rosselloneses de la Catalunya Nord.
