Orquestres i cercaviles

(4)

Avui presento dos “casos” interessants de com evolucionaven les coses artístiques en aquest inicis dels 80… De com s’anava recreant la cultura popular, època d’efervescència de creació i de recreació

Començo  -com a d’altres episodis-  per allò que he conegut personal i directament. El grup de cercaviles El Drac, i el grup Can Boter amb la Orquestrina Sardineta.

El Drac feia anys que les nostres cercaviles eren la invitació i la incitació cap el ball de tarda o de nit de moltes festes majors. Balls que en aquestes casos eren sempre a l’aire lliure, en places o en el camp de futbol.

Haviem tingut l’honor de fer les corrues per als balls de L’Orquestrina Galana, Huapachà Combo i altres…

… i un dia ens van fer l’encàrrec: a més de la cercavila que ja fèiem, fer ball , a l’escenari, amb les músiques que ja fèiem (passos dobles, 6/8, merengues) i amb algun txatxatxà i bolero i rock… M’agrada avui presentar-vos una de les cançons que vam incorporar:    el bonic txatxatxà dels anys 50  “ABUGLUBÚ

Etno-monument:  Aquesta meravellosa relíquia dels anys 50 la vaig trobar entre els discos que els meus pares havien portat de Caracas. Prou estrambòtica i diferent com per merèixer estar al nostre repertori…

 

– – – – – – – – – – – – – –

 

. Can Boter va ser un grup de teatre de carrer que es va residenciar en un mas de Tiana. Tenien especial complicitat amb els amics de la Orquestrina Sardineta. Junts van crear un ball-espectacle que va rondar força… fins i tot a Finlàndia…

 

Una cançó representativa d’aquells moments podria ser: “NO ET CREGUIS QÜENTUS XINOS…”…