Santi Vendrell – “Un quadre antic”

Càpsula número 90

A finals dels anys 70 podem dir que es comença a recuperar l’esperit de la Nova Cançó, amb una generació també nova de joves cantautors disposada a agafar el relleu dels veterans. Santi Vendrell és un d’aquells joves que des de la seva població natal, Sant Boi de Llobregat, comença a fer-se sentir amb la seva guitarra i les seves composicions, enteses com a eines de cultura, en defensa de la llengua. De fet, és el mateix objectiu inicial d’Els Setze Jutges, quan els cantautors eren més poderosos que els polítics, en consideració de mateix Santi Vendrell, que denuncia el maltractament sofert pels cantautors a la majoria de mitjans de comunicació i es queixa també de la manca de memòria històrica. Si cantar en català ara sembla la cosa més normal, no hem d’oblidar els inicis que no van ser gens fàcils. Ni tan sols després de la dictadura.

“El sol fet de cantar-ho en català ja donaves una miqueta de recolzament a una cosa que volies que es mantingués viva, que era la llengua catalana. El que passa és que, com han canviat les coses, tenim un país que té una certa tendència diguéssim a oblidar els moments històrics –la falta de memòria històrica, diuen–, en el sentit que potser vam viure directament el temps de la censura, que havíem de passar les lletres per governació civil per tal que les poguéssim cantar”

Imaginem doncs les dificultats dels pioners de la Nova Cançó, tractant d’organitzar-se cap a finals dels anys 50. El disc primer de Santi Vendrell el publica la discogràfica Edigsa l’any 1981. Duu per títol Un quadre antic i la cançó que torna avui al Fes ta festa és la que dona nom al disc. Una cançó d’amors, desamors, nostàlgies i angoixes de Santi Vendrell en els seu debut discogràfic. Un quadre antic. Santi Vendrell és el nostre protagonista d’avui en aquestes càpsules de cançons que tornen per ajudar-nos a reconstruir els inicis i recordar la petita i alhora gran història de la Nova Cançó.