Les tondoses

Quan m’he volgut documentar per comentar-vos el secret de l’Etnològic d’avui, m’he adonat que en general, dels objectes més habituals o més aparentment intrascendents, s’hi escola i se’ns escapa un munt d’informació que habitualment no coneixem.

 

 

Així doncs, d’aquests tipus d’objectes vaig decidir comentar-vos-en un. Unes tisores. Va, home, va, direu!  Però… segur que quan n’heu necessitat a la feina o a casa no us heu preguntat mai quan es van inventar i qui ho va fer, quina és la seva història, la seva importància, el seus usos… Al final us explicaré unes tisores un xic especials que molts potser no coneixeu.

Com diu aquell, comencem pel principi. Més enllà del domini del foc i de la invenció de la roda, les tisores o estisores que és correcte de les dues formes, són de les eines més antigues que es coneixen en l’evolució de l’home. Sembla que les primeres tisores conegudes, datades cap a l’any 1500 aC, es van trobar en unes excavacions a Egipte però es té notícia que la xolla d’ovelles, potser ja amb tisores, es feia durant la dinastia III de la ciutat d’Ur, a la Mesopotàmia, entre el 2111 i el 2003 aC i també que el rei sumeri Uruinimgina va ordenar mesures per a la xolla d’ovelles en el segle XXIV aC. El segle vint-i-quatre! Abans de Crist! No us fa una mica de vertigen tot plegat?

 

Les tisores doncs, tenen molta historia acumulada a la seva motxilla. Inicialment eren d’una sola peça en forma de U. Naturalment, grecs i romans també les van utilitzar però ja amb una major varietat d’usos: per a la poda d’arbres, tall de teixits, xolla d’animals…  i eren de bronze o de ferro. Des d’aleshores es van anar ampliant els usos per exemple als tocadors de les dones romanes. La forma de les tisores es va mantenir fins al segle xiv, quan es van crear les tisores un xic més semblants a com les coneixem avui, amb un passador entre ambdós braços o fulles. Cap al segle XV ja es parla de tisores d’acer, però no eren per a ús domèstic, sinó tingudes com a petites joies decorades amb incrustacions de nacre, per exemple.

Tot i això, amb el temps es van adaptar i utilizar per a multitud de tasques com les tisores d’esmocar, les de manicura, o en oficis com els carnissers, peixeters, cuiners, sastres, sabaters, vidriers, jardiners, cirurgians, modistes, tonedors…

I ja hem arribat a la paraula clau. Les tisores de tonedor, o tondoses que fan referencia a un dels primers usos d’aquesta imprescindible eina: la de tondre. De fet, la paraula llatina tondere, de la qual sortí tondre, és la que originà, indirectament, el nom de les tisores i especialment les tisores de tonedor o tondoses que eren l’eina principal per a tondre, o sigui tallar arran la llana a les ovelles per aprofitar-la. Tondre, seria esquilar en castellà tot i que en català també és correcte.

El Diccionari Català Valencià Balear defineix les tisores d’aquesta manera: les estisores de tondre, són unes estisores molt arcaiques, d’una sola peça, que maneguen els tonedors, homes especialitzats en aquesta feina.

A l’antic ‘Museo de Indústrias y Artes Populares’ que estava al Poble Espanyol de Barcelona, que des de l’any 1999 va quedar integrat dins del Museu Etnològic, tenia un espai anomenat La Casa Pallaresa on es mostraba en diferents escenografies creades per l’escenògraf del Liceu Josep Mestres Cabanes, l’era d’una casa del Pallars en el moment de la xolla. S’hi veien diferents figures entre les quals alguns xolladors o esquiladors amb les tondoses a la mà. Tondoses com les que conserven al museu. Així doncs, les tondoses, tisores de tondre o xollar que hi ha al museu tenen diversa procedència: de Terol, Salamanca, Almeria, La Rioja, Catalunya… i són de tipologies diferents. Des de les més primitives a d’altres ja molt semblants a les tisores que ens són més familiars, i adquirides entre l’any 1940 i el 1978.

 

Com es de suposar, les tondoses, tisores de tondre, xollar, esquilar… ja han passat majoritàriament a la història i només s’utilitzen en determinades ocasions per fer demostracions de com es feia antigament. És el cas de la Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès de Ripoll que enguany celebraran la 57ena edició, la Fira de Sant Joan i Xollada d’ovelles que des de fa més de 30 anys se celebra el dia 24 de juny a Sort, al Pallars Sobirà o el Concurs de  Xolla d’ovelles amb màquina i tisora a Arrós de Cardós. Actualment la xolla no es fa amb tondoses a mà sinó amb màquines elèctriques, amb un sistema semblant a les que actualment utilitzen els barbers. El rècord mundial de xolla d’ovelles en els concursos que se celebren el va establir l’any 2019 un australià que, en vuit hores va xollar un total de 466 ovelles. Una rapidesa impensable si ho fessin a mà…

 

Cercant les tondoses a la literatura he trobat un text a la novel·la “Un cor senzill” de Gustave Flaubert publicat el 1877 que diu… “Al tinell de roure s’hi veien endimaris de tota mena: gibrells, plats, casseroles d’estany, trampes de caçar, tondoses de moltó, una gran xeringa…”

 

I pel que fa a les supersticions, de les tisores en general n’hi ha unes quantes:

Tisores obertes, desgràcies certes. Segons diuen tenir tisores obertes dona mala sort.

• Porta molt mala sort obrir i tancar unes tisores sense tallar res.
• Es creu que les tisores són bones per a posar-les sota el coixí, ja que eliminen els malsons de la persona que dorm sobre elles.
• A l’antiga Grècia es considerava que Àtropos deessa del destí de cada persona, tallava el fil de la vida amb unes tisores.
• També es diu que, si les tisores cauen i queden obertes, clavades al terra, significa que arribaran visites.

Per si de cas, jo ja acabo… no sigui que vagi per llana i torni esquilat.