Miquel Pujadó – “L’avi Miquel”
Càpsula número 91
Enllaçat estretament amb els pioners de la Nova Cançó. Miquel Pujadó cantautor, escriptor i filòleg, es converteix de fet en continuador de l’esperit fundacional dels impulsors de la Cançó. Emmirallat també en la cançó francesa, tal com una bona part dels primers Setze Jutges, Miquel Pujadó es confessa admirador en especial de Georges Brassens, amb el qual comparteix el gust per una cançó amb textos sovint plens de sarcasme, Miquel Pujadó empren l’any 1976 la seva faceta de cantautor.
“Devia tenir 14 o 15 anys quan em vaig enamorar de la cançó com a gènere creatiu. Vaig adonar-me que amb una cançó es podia explicar tantes coses com en una novel·la i amb molta més intensitat i, a més, amb l’element melòdic, l’element musical que fa que quedi amb molta més facilitat en un oient. I una mica també va ser per l’enamorament d’alguns cantants, sobretot d’expressió francesa, com Georges Brassens que després he anat adaptant –cada deu anys he fet un disc monogràfic dedicat a en Barssens–, a part dels meus discos normals, però també Leo Ferré, Guy Beart, Michel Legrain o Moustaki, gent que després he tingut la sort de conèixer personalment i fins i tot de cantar amb ells. Però en realitat, més que la mimesi cap a la cançó francesa, el que jo sempre vaig trobar és que la cançó francesa ha arribat a la manera de fer equilibri entre text, música i interpretació, que hauria arribat a Catalunya si no haguéssim tingut les bufetades històriques que hem tingut, perquè tot plegat ve del trobadors. Els trobadors era això: era poesia per ser cantada, per ser escoltada. A Fança es menja Occitània, però vulgui o no vulgui, la paeix. Els trobadors es converteixen al nord en converteixen en trouvers i dels trobadors i trouvers medievals arribem a la gent com he dit abans, com Brassens Ferré o Brel, que és belga però mama del mateix, etc. I jo sempre he pensat que, d’alguna manera, he unit aquest procés històric que va quedar tallat a causa de tants fets que ens han anat en contra al llarg de la història. Però per a mi la cançó és això: explicar una història, és un joc formal, un equilibri entre el fons i el contingut i he dedicat molts anys de la meva vida, i continuo, a escriure cançons des d’aquesta perspectiva”.
Queda clar, no cal afegir gaire més. Anem a escoltar la primera cançó que va compondre Miquel Pujadó quan només tenia 14 anys. O sigui, les incursions primeres del futur cantautor. Una cançó que va trigar una mica a decidir d’enregistrar-la. La va dedicar al seu avi Manel. Cal recordar que Miquel Pujadó és, a més a més, l’autor del ‘Diccionari de la Cançó’, una obra important per conèixer i entendre en profunditat la història de la nostra música popular. L’Avi Manel és la cançó que tornat avui al Fes ta festa.
