Rocador

Començaré d’una forma un xic enrevessada i jo solet ‘m’embolicaré la troca’… Fixeu-vos, això ja podría ser una pista pel secret d’avui. Però aniré amb calma, que la cosa és un xic complexa d’explicar.

A veure. Per documentar i registrar un objecte en un museu, i molt especialment en un museu etnològic, necessitem donar-li un nom. És imprescindible. Al museu tots els objectes han de tenir un nom però sovint ens trobem que no hi ha un mot concret per anomenar cada cosa. O que la definició del nom d’un objecte en una llengua sigui diferent de la d’una altra llengua. Sovint és un problema. Que no és possible? Doncs us ho mostraré. Clar que, sempre es pot trobar una sol·lució de compromís com adoptar el nom de l’altre llengua o  utilizar noms compostos… Hi ha força exemples però us n’explicaré dos de diferents que ben segur coneixeu.

El primer: Coneixeu aquell objecte rodó, d’uns cinc centímetres, foradat pel mig, que utilitzem per posar els tovallons a casa? Com l’anomeneu amb un sol mot? tovalloner, tovalloler, servilleteru? Ai, ai… Doncs sembla que en català no està definit un mot per a tal objecte! És així que utilitzem mots compostos, a saber: argolla dels tovallons i també és acceptat portatovallons, tovallonera, en feminí, o torcaboquer que és com en diuen a Mallorca i a l’Alguer. En castellà ho tenen sol·lucionat: servilletero… Segon exemple. Sabeu com s’en diu d’aquell moblet o estructura que habitualment tenim a la cuina per guardar-hi les espècies? Especier? Ai, ai…, no, no, no és correcte! Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, especier és la persona que comercia amb espècies. Punt… quin nom l’hi hauriem de donar a l’objecte? – – – – – – … No hi ha resposta si no és en castellà: especiero.

Després d’aquesta introducció entendreu el què passa amb l’objecte d’avui. Un rocador. D’entrada, és un mot castellà d’un objecte del que probablement a casa nostra no hi ha tradicció d’ús vet aquí, però que és molt possible que quan us el descrigui, com a mínim les persones amb una certa edat i que viviu en un àmbit poc urbà, podeu saber què és. Està relacionat amb les feines de transformació de la llana un cop xollada i neta per poder-la filar o del lli i el cànem un cop bregats.

Aquest rocador que ens fa ballar el cap, en alguns llocs en diuen coroza, rocadero i nosaltres potser en podriem dir cucurull. I resulta que ‘coroza’ , cucurull, cucurulla, cuculla, rocadero també poden ser algunes altres coses força sorprenents.

Però he dit que aniria poc a poc… El nostre rocador, és una peça força important a l’hora de filar la llana, el llí o el cànem. L’acció de filar, de la qual, amb sort només ens queda un record testimonial en alguna de les fires on es fan demostracions de feines tradicionals, utilitzava diferents estris amb els quals es feia la feina correctament: El fus, on s’hi anava caragolant la llana un cop filada, també la fusaiola, que servia de contrapès al fus per que es mantingués perpendicular al terra, i el que era més important, la filosa. Doncs bé, la filosa sovint duia al seu cap una mena de caputxó, amb forma de con tallat per la punta, que s’utilitzava per fixar a la filosa el que s’estava filant. Aquest és el nostre rocador. Habitualment era un objecte fet només de cartó o cuir o roba senzilla però la majoria dels rocadors que conec son decorats amb brodats de motius florals o amb robes estampades, especialment els que van ser adquirits per al museu a la zona del Pirineu d’Osca, a Ansó i Baraguàs concretament. Es dona el cas que al museu, de les filoses documentades a Catalunya, no n’hi ha cap que porti…‘rocador’ o ‘coroza’, ‘rocadero’ o cucurull, com vulgueu dir-ne.

Per acabar-ho d’adobar,  rocador, tant pot ser la peça que acabo de descriure com el lloc on va col·locada. Coroza, també pot ser el barret cònic acabat en punta que duien els condemnats per la Inquisició espanyola quan els anaven a ajusticiar, o la capa de palla o jonc amb caputxa usada pels pagesos gallecs per a protegir-se de la pluja. Cucurull, és un tros de paper o de cartó enrotllat en forma cònica sense més, però també és la pasta de galeta en forma de paperina cònica destinada a contenir un gelat, i cucurulla és també el barret que es col.loquen els penitents en les processons de setmana santa…

Es dona la circumstància que en totes les imatges en rajoles d’oficis per exemple, de dones filant que he trobat en diversos museus com el Museu Vicens Ros de Martorell, el Museu d’Història de Barcelona o el Cau Ferrat de Sitges la filosa duu un ‘rocador’ o ‘cucurull’ però no surt explicat enlloc…

Voleu que us digui? Al principi em vaig fer un embolic! Però el cas es que l’objecte com a tal existeix, i cal donar-li un nom per identificar-lo i documentar-lo correctament, com deia al principi.

I, es clar, l’opció guanyadora va ser el nom en castellà, tenint en compte que l’origen dels rocadors és la comarca de la Jacetània, a l’Aragó. I això mateix ho deuria pensar Ramón Violant quan els va comprar i anotar a les seves llibretes de camp l’any 1942 i 1943.

Si mai haguesiu d’utilitzar una cucurulla, millor diguem-ne rocador i que sigui per filar o per menjar-vos un gelat de dues boles perquè… les altres opcions… no us les desitjo!