Les festes de les Sagrades Relíquies
Els calendaris tradicionals encara recullen una antiga festa que se celebrava en els dies de l’octava de Tots Sants: la Festa de les Sagrades Relíquies. Havia passat per diverses dates, dins aquest període, però just abans del Concili Vaticà II, estava fixada el 5 de novembre. En aquesta data, els temples eclesiàstics mostraven les relíquies que posseïen i les posaven a l’altar major, o als altars corresponents, per venerar-les.
Algunes parròquies catalanes, amb devoció particular per a les relíquies que posseeixen, solen fer festa amb una denominació semblant i mostren especial reverència per les restes sacres. Així es coneixia antigament la Festa Major de Terrassa o, encara ara, és el cas de Riudoms, que dedica el segon diumenge de maig a honorar les de sant Bonifaci, sant Julià i sant Vicenç rebudes el 1679.
Monistrol de Montserrat celebra, el 20 i el 21 de gener, dues festes amb la presència de relíquies. La primera, dedicada a sant Sebastià, té l’origen en un vot de poble. La segona, l’endemà, se celebra la Festa de les Santes Relíquies que era molt important al segle XIX però es va deixar de fer arran de la crisi de la fil·loxera, moment en què va perillar també la festa de Sant Sebastià.
La desaparició de les bona part de les relíquies venerades a la parròquia a l’inici de la Guerra Civil va provocar la supressió de la solemnitat durant més de vuit dècades.
A finals de 2016, els mitjans de comunicació recollien la notícia de la recuperació de la Festa de les Santes Relíquies. I per a la primera edició de la festa recuperada, el gener de 2017, es van escollir quatre administradors. Des d’aleshores, amb excepció de l’any 2021 a causa de la pandèmia de Covid, l’expectació ha anat en augment i se’n preveu la continuïtat.
El programa festiu conté diverses activitats: una cercavila matinal per recollir els administradors i acompanyar-los a l’església on es fa l’ofici solemne. En aquesta missa, es fa la veneració de les relíquies que la parròquia ha anat aplegant i es canten els goigs que en fan lloança. A mitja tarda, altra vegada es fa cercavila per recollir els administradors i es canta un Tedèum en record dels tedèums que també es feien antigament amb motiu de festes patronímiques o altres efemèrides. Es veneren les relíquies i, de nou, es canten els goigs.
Més tard, els administradors ballen una dansa, en record de la que es feia per traspassar càrrecs. Com que no hi ha constància de com era antigament, s’ha creat una ball amb elements del ball del Bo-bo de la festa de sant Sebastià, el dia anterior, i elements adoptats d’altres balls de pabordes. En aquesta ballada es fa l’elecció dels administradors per a la festa de l’any següent seguint el procediment antic. Cada administrador proposa un nom perquè el succeeixi, que se sotmet a l’aprovació pública. Finament, la festa es clou amb una xocolatada.
