Les gegantes, a la moda
(600 anys – 10)
Les gegantes catalanes han vestit a la moda al llarg de bona part de la seva història, mentre que els gegants vestien amb túniques i capes, uns models històrics i deixats que anaven acumulant pols. A Barcelona, alguns anys la geganta havia anat pentinada “a la Tudor” mentre que en una altra ocasió es presentava “a l’ús gavatx”. En canvi, les cròniques es queixaven que el gegant sempre duia la mateixa bata vella que semblava de detectiu.
A final segle XIX es posa de moda vestir els gegants amb models exòtics, especialment a causa del triomf de la Guerra d’Àfrica i per les òperes del moment. L’any 1846 els gegants de Santa Maria del Mar vestien com dos personatges de l’òpera Medea, el 1851 els gegantons del Pi anaven com Montolino i Isoletta de l’òpera La Straniera, el 1858 la gegantona del Pi es mudava com la protagonista de la Traviata, el 1863 el gegant de la Ciutat com el protagonista de l’òpera Il Profeta i l’any següent els de Santa Maria del Mar vestien de grecs, com a l’òpera Saffo.
I avui dia? La moda continua marcant tendència amb gegants que llueixen pírcings i tatuatges fins a figures que representen personatges que mouen masses: des de gegants extrets de dibuixos animats fins a la nova geganta del barri de la Teixonera de Barcelona, inspirada en l’Alèxia Putellas. Però alguns gegants clàssics també mantenen la tradició de vestir a la moda, com la Vitxeta de Reus, que cada pocs anys estrena un vestuari nou que marca tendència. També seria el cas del model que van dur els Gegants de la Ciutat de Barcelona fa uns anys, vestint amb un disseny trencador que va ser escollit en un concurs popular i creat per una jove dissenyadora de moda.
I encara parlant de modes, en els darrers anys ha aparegut una corrent que porta a alguns dels gegants històrics o amb més solera del país a vestir-los amb imatges justificades històricament, amb referències treballades i estudiades sobre el vestuari o els models de cada època.
Tot plegat ens demostra que els gegants són ben vius i que encara avui es deuen a les modes o corrents del moment.
