Al darrere de Ramon Amadeu
Sempre que vaig a Olot, no puc deixar de visitar el Museu dels Sants, un lloc on admiro la seva col·lecció de figures de pessebre. Destaca especialment el treball de Ramon Amadeu, un referent en aquest art. Entre la visita que vaig fer l’any 2019 i la del 2021, va succeir un fet important: la cessió del fons de figures de la Família Bolós, obra d’Amadeu, al Museu. Això va permetre a l’historiador de l’art Joan Yeguas dur a terme una acurada anàlisi d’aquestes obres. Gràcies a aquest estudi, s’ha descobert que moltes de les figures tradicionalment atribuïdes a Ramon Amadeu, en realitat, no són seves.
Malgrat que la literatura sobre Amadeu havia ampliat excessivament el catàleg de les seves obres, les seves figures de pessebre han inspirat molts escultors catalans. Com explica Yeguas, “les figures de Ramon Amadeu han estat mitificades al llarg dels anys, fins a convertir l’etiqueta ‘Amadeu’ en un genèric per parlar de figures de pessebre al segle XIX.” És evident que Amadeu no podia haver creat totes les obres que se li atribueixen; senzillament, no hauria tingut temps per fer-ne tantes.
Era imprescindible fer un estudi detallat de les figures atribuïdes a Amadeu. Com diu Yeguas, “l’única solució és la discriminació estilística.” Això suposarà una “purga” necessària, ja que algunes obres que s’han considerat d’Amadeu durant dècades seran reassignades a altres autors”. Aquesta tasca, tot i ser desagradable, ha revelat l’existència de seguidors, deixebles i imitadors d’Amadeu d’una qualitat remarcable.
Per exemple, la fabulosa cavalcada de Reis, modelada després de la mort d’Amadeu, va ser obra d’un escultor desconegut al qual Yeguas anomena Mestre de la col·lecció Gelabert. També se li atribueix la coneguda filadora amb xai. Un altre autor identificat és Pau Xacó, esmentat per Joan Amades. Figures com els pastors amb xai o el músic amb sac de gemecs, que sempre havíem atribuït a Amadeu, ara es reconeixen com a obres de Xacó. Un cop revelades aquestes autories, és fàcil notar la diferència d’estil: les figures d’Amadeu són més estàtiques, mentre que les de Xacó o les del Mestre de la col·lecció Gelabert són més expressives i dinàmiques.
Al principi, vaig sentir que havia caigut un mite, i admeto un cert desencís després de tants anys admirant les peces que tots creiem que eren d’Amadeu. Però aviat vaig adonar-me que és una sort que ara es reconeguin altres artistes, igual o més talentosos que Amadeu, que havien quedat a la seva ombra.
En el món del pessebrisme, massa sovint els artistes no signaven les seves obres, i així han quedat en l’anonimat nombroses figures i elements del pessebre. Dedicar esforços a recuperar la memòria d’aquests artistes és essencial per valorar aquest art popular que ha implicat tantes persones al llarg dels segles.
Moltes vegades, l’autoria de les figures de pessebre es basa en testimonis orals, ja que poques obres tenen documentació escrita que en provi l’autoria. El treball de Yeguas posa de manifest la necessitat de fer recerques rigoroses en aquest àmbit. Massa sovint, les dades es transmeten acríticament d’un llibre a un altre, creant confusions difícils de desfer.
Enric Benavent Vallès