A Igualada es pot fer la volta al món de la mà de figures de pessebre
Una de les vessants del pessebrisme és el col·leccionisme de figures. Hi ha importants col·leccionistes que apleguen tot un patrimoni molt interessant. Umberto Eco deia que “la llista és l’origen de la cultura, ja que la cultura vol fer que la infinitud sigui comprensible; vol crear ordre, no sempre, però sovint”. De quina manera imposem l’ordre quan mirem cap a l’infinit? Ho fem, deia Eco, “a través de llistes, catàlegs, col·leccions de museus, enciclopèdies i diccionaris”. Col·leccionar figures de pessebre és endinsar-se en un món inabastable de tipologies, artesans, països, materials, estils…
La igualadina Paquita Sallés Corbella va començar la seva col·lecció de figures de pessebre quan va haver de fer una parada laboral per tenir cura dels seus pares, cap als anys 90. Uns anys abans havia viatjat a Mèxic i Xile, entre d’altres llocs, i s’havia comprat uns pessebres. Se’n va adonar que allò podia ser l’inici d’una col·lecció i va decidir, per distreure’s, dedicar els anys que va estar cuidant els pares a fer créixer la col·lecció. Escrivia cartes manuscrites als ambaixadors espanyols a l’estranger per demanar-los referències d’artesans que fessin figures de pessebre. No només va aconseguir posar-se en contacte amb artesans als quals va comprar figures, sinó que va fer amistat amb tres dels ambaixadors que també col·leccionaven pessebres. Més endavant, va fer el mateix amb missioners, que la van ajudar a trobar peces molt exclusives per a la seva col·lecció, entre les quals aprecia especialment el pessebre que li va enviar Pere Casaldàliga. Té tota la correspondència que dona peu a la col·lecció ben arxivada a casa seva.
Al setembre de 2022, Paquita Sallés va donar a la ciutat d’Igualada la seva col·lecció de més de mil figures, que s’ha instal·lat amb unes vitrines molt ben presentades al claustre de l’Asil del Sant Crist d’Igualada, “a condició que no surti mai d’Igualada i que la pugui visitar tothom sense pagar entrada”.
Fer la volta pel claustre del preciós edifici de l’Asil esdevé un passeig pel món de la mà de les figures de la col·lecció de la Paquita, provinents dels cinc continents. Criden l’atenció els pessebres asiàtics per la dificultat d’aconseguir-ne. També és molt curiós el pessebre argentí dels indis Yámanas, on la Mare de Déu i Sant Josep van nus. Un pessebre nord-americà on tots van vestits d’indis, amb les seves plomes, una diversitat de pessebres africans… En fi, tot un festival de pessebres diversos.
Després de fer la volta, a un li queda una agradable sensació vinculada a la immensa capacitat d’adaptació que té el pessebre. El relat del naixement de Jesús és, potser, una de les escenes que més capacitat té per ser adaptada als diferents entorns. No en va expressa l’encarnació de Déu, i aquest Déu cristià es fa humà enmig dels humans, allà on sigui. Aquesta capacitat d’integració és una de les riqueses del pessebrisme, que fa que estigui en tràmits per ser declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
