Qui feia calendaris als segles XVIII i XIX?
Els calendaris manuscrits, a l’edat mitjana, eren realitzats per persones de ciència, com ara metges, astrònoms o matemàtics. A partir de la invenció i propagació de la impremta, a Catalunya, el primer calendari imprès, que era un llunari, va ser composat per un metge i astròleg, Bernat de Granollachs. L’obra de Granollachs donà lloc a moltes derivacions, algunes de les quals tingueren gran popularitat com el Lunario Perpetuo de Gerónoimo Cortés. Aquest, que començà a publicar a finals del segle XVI, va ser un reconegudíssim matemàtic, astrònom i naturalista valencià, i el seu gran èxit perdurà fins al segle XX.
Però al segle XVII aparegueren les primeres concessions reials per a l’edició de calendaris. El rei Felip IV concedí llicència al seu arquer Cristiano Bernabé que era mercader i impressor de llibres provinent de Flandes. Era un privilegi de deu anys per editar els almanacs de la vila de Madrid. Aquests privilegis d’edició s’anaven heretant entre familiars o càrrecs al servei de la casa reial i es renovaven cada cinc o deu anys.
A partir del 1770 tenim notícia del prestigiós Judas Tadeo Ortiz que era astrònom i professor de matemàtiques de la Universitat de Salamanca.
Quan l’any 1855 s’aprovà la llibertat d’impremta, que ja es reconeixia a la constitució, però que fins llavors va estar sota el domini del monarca absolutista Ferran VII, i ja trobant-nos en plena revolució industrial de progrés tecnològic, molts impressors varen veure l’oportunitat de negoci en la edició de calendaris. Llavors hi hagué una gran proliferació de capçaleres.
Però el que no sabem és si eren els mateixos impressors que confeccionaven els continguts o al darrera hi havia alguna persona il·lustrada que ho feia amb certs coneixements matemàtics i astronòmics. La realitat és que per a la informació astronòmica se servien de dades que havien d’adquirir al Real Observatorio Astronómico Nacional, l’actual observatori situat a San Fernando (Càdis). Hem de pensar que, en aquests moments, a Espanya hi havia més d’un 90% d’analfabetisme.
L’any 1856 aparegué el primer calendari editat per l’Institut Agricola Català. Molts continguts de coneixement agrari eren escrits per experts en la matèria agrícola, però qui l’imprimia era Anton Brusi. Aquest impressor era l’editor del Diari de Barcelona i a finals d’any editava també el seu calendari-almanac. Altres diaris o revistes també aprofitaren els seus mitjans per editar un calendari propi a través del qual els servia per difondre les seves idees.
Molts calendaris feien constar el nom d’algun reconegut personatge de prestigi per justificar la seva vàlua i fiabilitat: els que s’autoanomenàven “el zaragozano”, per exemple, feien referència al prestigiós astrònom del selgle XVI Victoriano Zaragozano, coetani de Jerónimo Cortés. També apareixien noms de “savis” que donèssin prestigi com el de matemàtics, metges, professors universitaris o religiosos.
La pervivència del darrer d’un dels darrers exponents de calendaris vuitcentistes, el Calendari de l’Ermità, pel fet d’haver-se trasmès per via familiar, és l’unic del que podem saber el perfil exacte de qui era el seu editor: Antoni Maria Morera i Colom, provinent de familia pagesa i menestral va poder instruir-se i amb coneixements matemàtics, de càlcul, mercantils, agrimensura i aficionat a l’astronomia, va impulsar l’edició de diversos calendaris. Però d’ell quedem-nos amb aquesta petita introducció del que en parlarem més endavant.
