Dolç present

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Diguem que, al setembre, retornem a la normalitat. A l’estiu, tota cuca viu! I som capaços d’empenyorar-nos per poder arribar fins allà on Nostre Senyor va perdre l’espardenya. De veritat, viatgem molt però només hi anem a passar l’estona, eh? Perquè, després, volem tornar a casa. Sí, bonica la Gran Muralla Xinesa o les obagues de Sevallà del Comtat… preciós però, vagis on vagis, com el llit propi, el water o el sofà de la llar, no n’hi ha d’altres!

Els Fortuny Llobera és un matrimoni, una parella de la meva generació que, quan arriben aquestes dades del calendari jo, ja tremolo. Ei, que són gent bona! Si tens algun problema… t’ajudaran, es desviuran, faran el que  et faci falta, a qualsevol hora, a qualsevol lloc… pots comptar amb ells només que, quan retornen de les vacances, sincerament, em voldria fondre.

Tenen el costum de convidar-nos a la Montserrat i a mi a passar una tarda de diumenge de tardor. Ep, nosaltres també els tornem la cortesia, a la primavera, només que, el Fortuny, quan més va, més plom se torna. Amb l’excusa del viatget que es munten s’enrotlla com una persiana. No negaré que en més d’una ocasió he envejat les seves excursions  però, ves, cada cop se’m fa més pesat haver d’aguantar-lo escoltant els comentaris que deixa anar durant els passis de diapositives on la Llobera apareix fotografiada de mil maneres. Conto que, el dia que se’n vagin a l’altre barri,  els fabricants deixaran de vendre diapositives. Deuen ser els darrers que les fan anar. Qui ho veu i qui ho ha vist això de les diapositives! Sala a les fosques, asseguts al voltant del projector, observant les filmines al llençol enganxat  a la paret…

Habitual és complementar la vetllada assaborint dolços típic dels llocs; Panettones de Milà, Tarta Sacher de Viena, Delícies de Turquia… i, com que enguany han anat a Galícia segur que ens serviran Tarta de Santiago. Fins aquí res a dir, molt bons sempre els pastissets dels  Fortuny Llobera només que, se la saben llarga. Una vegada, els vaig enxampar d’amagat comprant Ensaïmada al Súper que, a l’hora de berenar, ens van dir que l’havien carregat al vaixell retornant de Mallorca.  Sí, segur! com ara que ens diran que han carregat expressament a l’avió  la Tarta de Compostel·la.

Una abraçada ben forta i… fins a la propera!