Dos poemes del Rector

Dos poemes del Rector de Vallfogona explicats i recitats per Maria Isabel Pijoan a La Violeta de Gràcia

 

-1-

A UNA MONJA GRAVADA DE VEROLA

Bon viatge us dó Déu, mossa corcada,
bresca sens mel, trepada celosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
ab més puntes i grops que té l’arada.

D’alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia,
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada.

Però, si sou de vermes escapada,
perquè siau menjar de les cucales,
que de mal en pitjor la sort vos porta,

mantinga-us Déu la negra burullada,
i adéu-siau, que em par que em naixen ales
i em torno corb després que pic carn morta.

-2-

A UNA DAMA QUE, PATINT UNA GRAN SET, LI DONÀ SON GALAN UN GERRO D’AIGUA

De la caritat vinguí
a conseguir la finor,
puix que he apagat lo ardor
a la que me’l causa a mi.
Quan ab son preciós robí
l’aigua ditxosa tocà
ab vislumbres la il.lustrà
de resplendor carmesina
fent ab sa boca divina
lo miracle del Canà.