Un Palau en crisi
El proper dia 16 d’octubre tindrà lloc al Parc de la Guineueta la 43a. edició de l’Aplec de Tardor de Les Roquetes que anyalment organitza l’Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé, d’aquest barri barceloní.
Quatre grans cobles, un programa selecte, un marc incomparable que els roquetencs converteixen en més incomparable encara amb la realització, per exemple, de l’espectacular sardana del fanalet… i un aplec que tradicionalment es cloïa amb un concert (els darrers 32 anys) i al Palau de la Música Catalana (les darreres 16 edicions), amb les cobles La Principal de la Bisbal i Els Montgrins. Un fet, que enguany per primera vegada després de tots aquests anys, no es produirà.
Les raons són clares i tenen un únic nom: pressupost. Els amics de Les Roquetes van celebrar l’any passat el 50è aniversari de la seva entitat coincidint amb les primeres retallades de subvencions per part de l’administració. Mig segle d’història mereix una festa espectacular i la van fer. Però les imprevistes retallades van deixar, ben segur, una mica malmeses les seves arques.
Enguany més retallades. I encara no som conscients de la “magnitud de la tragèdia” que diria en Monzó, i de com pot evolucionar el tema subvencions amb la “moguda” que el món bancari està patint. Com acabarà el tema de l’obra social d’aquestes caixes intervingudes per l’Estat? Què voldran fer els futurs nous propietaris alliberats del compromís gràcies a la “salvadora” intervenció de l’omnipotent i previsiblement insensible Banc d’Espanya? Em temo que la crisi encara ens ha de donar moltes sorpreses…
I per postres, els senyors del Palau de la Música, carreguen més d’un 25 % el preu del lloguer del local. Una institució privada, sí, ja ho sabem, però fortament recolzada per les institucions i per la iniciativa popular en el seu flagrant espoli per part dels delinqüents que fins ara la menaven, no podria tenir una mica més de sensibilitat amb uns clients habituals? No han demostrat ser prou fidels els roquetencs? No haurien de valorar la importància de l’acostament d’un barri popular a la seva institució? O és que ja els va bé ser elitistes? O és que ser elitistes és el seu propòsit de futur?
Tot plegat lamentable. Sobretot quan L’Auditori ha presentat fa pocs dies la seva Primera Temporada de Concerts de Música per a cobla. Tal i com ens explicaven a la Roda de premsa, allà han superat les retallades amb esforç, treball, esperit de col·laboració de les institucions i implicació dels mateixos artistes.
L’esforç i el treball segur que l’han posat els de Les Roquetes. Els coneixem i sabem que són pencaires de primera. La implicació dels artistes creiem que també seria factible. Els organismes oficials han demostrat bona voluntat a L’Auditori; perquè no ho haurien de fer també al Palau? Penso que el que ha fallat, doncs, és el Palau i la seva burocràtica i cega administració. Recordem que el Cicle Cobla, Cor i Dansa d’enguany ha estat quasi invisible. De fet no ha estat.
Els espoliadors del Palau ja no hi son. La seva insensibilitat respecte a segons quines coses potser encara no ha acabat de marxar.
