Danses de la terra
Danses de la terra parteix de l’estudi Etnologia Musical del Vallès pel qual el folklorista Joan Amades va rebre el premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona l’any 1956. Escrit originàriament en castellà, l’autor el va anar completant amb altres materials que restaren inèdits fins que foren publicats per l’Associació Cultural Joan Amades en els anys 1997 i 1998, en dos volums, dins de la col·lecció Biblioteca Joan Amades, llegat Consol Mallofré que editaria El Mèdol amb revisió a cura de Jan Grau i Lluís Puig.
El treball se centra principalment en el Vallès i el Maresme, però també hi ha documents d’altres comarques en una mena de viatge etnològic pel cicle de l’any a través de les danses tradicions com és el cas de l’Hereu Riera on el folklorista explica que: “Segons la contalla, un ric hereu de l’Empordà va anar a la romeria de Sant Maurici i va assistir al ball que s’hi celebrava. Allí va trobar tres donzelles, també empordaneses, i les va treure a ballar. Durant la dansa, el van assabentar que la seva estimada estava greument malalta i amb poques esperances de vida. El xicot es va acomiadar educadament de les noies i de la resta de gent i va abandonar la festa. Va córrer precipitadament fins arribar al poble on vivia la seva promesa i tan bon punt hi arribava va trobar el viàtic pel carrer. El va acompanyar i va veure que anava a casa de la seva estimada que estava a punt de morir. El noi va resar fervorosament a un crucifix que penjava de la capçalera del llit de la malalta, i demanava que tingués pietat de la seva promesa i li tornés la salut. Les supliques del noi enamorat van ser tan sentides i tan fervents que el Senyor es va dignar d’atendre-les, i va guarir a la malalta.
Davant la curació de la seva estimada, el xicot, boig d’alegria, va despenjar la creu de la paret, la va ajeure a terra i va ballar alegrement per damunt de la imatge, sense tocar-la amb els peus per res. La dansa, malgrat ser una mostra d’expansiva alegria, ben poc tenia de profana, perquè era filla del fervor religiós que la va inspirar.
La tradició de la Selva localitza aquesta escena de la primera part de la llegenda en la romeria de l’ermita de Sant Maurici, situada a uns tres quilòmetres de Caldes de Malavella. Aquesta romeria era molt popular i hi assistia una gran gentada que, tal com confirmen els goigs, a vegades hi arribava des de localitats molt allunyades.”
