Curiositats sobre els calendaris (I)
Els diferents criteris per mesurar el temps al llarg de la història han provocat multitud de curiositats que han quedat registrades en els calendaris i almanacs, com ara la desaparició de dies, anys més llargs, falses coincidències històriques, canvis en el nom del mesos… Com que ens pica la curiositat i les curiositats són sempre un tema llaminer, dedicarem un parell de programes a explicar algunes curiositats rellevants registrades en calendaris de diferents èpoques i països.
L’ajustament del calendari gregorià
Comencem pels 10 dies que van desapareixer l’any 1582. Aquest any, el papa Gregori XIII va promulgar la reforma del calendari julià per corregir el desfasament de temps que aquest calendari anava acumulant, el qual afectava les estacions i les festes mòbils cristianes. La reforma obligava a ajustar el calendari en 10 dies que s’havien d’eliminar. Es va escollir fer-ho la nit del dijous 4 d’octubre de 1582, que va donar pas directament al divendres 15.
El calendari gregorià va ser adoptat primer per països que estaven sota la influència catòlica, com Espanya i Portugal. Després s’aniria implementant per tot el món. Val a dir, però, que a països com Alemanya, Suècia, Anglaterra o el Japó no es va començar a utilitzar fins dos segles més tard.
La casualitat va voler que santa Teresa de Jesús morís el mateix 4 d’octubre de 1582, moment en què entrava en vigor el nou calendari i, tot i ser enterrada l’endemà, oficialment fou inhumada el 15 d’octubre.
El 23 d’abril celebrem el Dia del Llibre, ja que s’atribueix a aquesta data del 1616 tant la mort de Miguel de Cervantes com la de William Shakespeare. Però tal coincidència no és exacta, ja que en aquell moment Espanya i Anglaterra es regien per calendaris diferents. Cervantes va morir el 22 d’abril de 1616, però va ser enterrat el dia 23, per la qual cosa tendeix a confondre’s la commemoració. Quan Shakespeare va morir el 23 d’abril de 1616, Anglaterra encara es regia pel calendari julià, per la qual cosa la mort de l’escriptor hauria tingut lloc el 3 de maig en el calendari gregorià.
Pel que fa a les il·lustracions, es publiquen paisatges nevats a Costa Rica. És sorprenent trobar un paisatge nevat (trineus, pare noël i patinadors sobre gel) en les capçaleres dels mesos d’un calendari publicat a Costa Rica. Es tracta del calendari amb què la revista El Heraldo Seráfico, publicada pels pares caputxins durant la dècada del 1920, obsequiava cada any els seus subscriptors. Segurament, l’explicació té a veure amb l’aportació d’aquestes imatges per part dels bisbes alemanys monsenyor Thiel i monsenyor Stork, establerts a Costa Rica i que, en la maleta del seu viatge deurien dur gravats a sobre que varen reutilitzar.
L’Amanaque Zig Zag, publicat a Xile l’any 1910, és un exemple per veure com a calendaris i almanacs de països de l’hemisferi sud es feien servir al·legories que representaven el clima propi de la seva latitud i les imatges típiques associades a cada mes s’intercanvien. En aquest cas, al mes de gener trobem una parella de segadors de blat i al juny, una escena de pluja tardoral.
