Curiositats (II): Calendaris en temps de revolució
Continuem explicant més curiositats que ja vàrem iniciar en el capítol anterior:
La República Francesa volgué ordenar el calendari per allunyar-se del caràcter religiós que imperava a tot el món cristià. El seu nou format aparegué l’any 1793 el qual començà retroactivament el 22 de setembre de 1792 (data de l’establiment de la República). Aquest calendari va resultar ineficaç i no acabava de resoldre les diades festives que necessitava el món del treball. Napoleó el va anul·lar el 1906 i va tornar al calendari gregorià.
El calendari republicà volgué donar una estructura racional, comptant els dies per un sistema decimal en què l’any es dividia en 12 mesos de 30 dies i cada mes es dividia en 3 dècades (10 dies). S’hi afegiren 5 dies (360 + 5 = 365) anomenats els “sans-culottides”: Virtut, Geni, Treball, Opinió i Recompenses. El dia suplementari dels anys bixestos era la festa de la Revolució.
Els mesos s’anomenaren de la manera següent: la primavera era Germinal (mes de la germinació), Floréal (mes de la floració) i Prairial (mes de les pregaries); l’estiu, Messidor (mes de les collites), Thermidor (mes de la calor) i Fructidor (mes dels fruits); la tardor, Vendémiaire (mes de la verema), Brumaire (mes de les boires) i Frimaire (mes de les glaçades), i l’hivern, Nivôse (mes de la neu), Pluviôse (mes de la pluja) i Ventôse (mes del vent).
El 1929 la Unió Soviètica va aprovar un nou calendari en què les setmanes tenien 5 dies. Cada dia tenia un color assignat diferent. Els treballadors van ser organitzats en cinc grups i a cadascun se li assignava un color que determinava el seu dia de descans (groc, verd, vermell, blau i lila),. La idea era evitar els festius comuns i de caire religiós amb l’argument que es reduïa la productivitat. El plantejament no va funcionar (les families no es podien reunir en dies festius si no se li haien assignat el mateix color!), i el 1932 es va substituir per un nou calendari amb setmanes de 6 dies. Finalment, el 1940 es va reinstaurar la setmana de 7 dies amb el diumenge com a dia de descans.
Una altra curiositat, fruit de l’ajustament del calendari gregorià és la data de la revolució d’octubre de 1917 a Rússia, que no es va produir el 25 d’octubre, sinó el 7 de novembre. El fet és que, en aquella època, Rússia encara feia servir el calendari julià perquè no havia adoptat les reformes del papa Gregori XIII.
En un al calendari suec es va publicar un dia 30 de febrer!
Suècia va decidir fer el canvi al calendari gregorià l’any 1700. L’adaptació, que suposava eliminar 10 dies, es faria de manera gradual, restant un dia a cada any fins al 1710. Però el descompte només es va fer el 1700, ja que la Gran Guerra del Nord, en què Suècia estava implicada, va aturar el canvi. Arribats al 1712, que era un any bixest, l’emperador Carles XII va ordenar recuperar el dia que faltava al calendari afegint un dia més al 29 de febrer, creant així el 30 de febrer. Finalment, Suècia va adoptar el calendari gregorià el 1753.
Durant un bon temps, al regne de Catalunya i Aragó l’any començava el 25 de desembre, dia de Nadal. Així ho va disposar el rei Pere III el Cerimoniós per tal de donar més relleu i importància a aquesta festivitat a partir del 1350. Doncs justament, la nit de Nadal d’aquest any 1350 van tenir lloc uns fets tràgics al Monestir de Sant Cugat del Vallès que encara es recorden: el noble Berenguer de Saltells, en companyia d’altres nobles de la comarca del Vallès i per motius relacionats amb una herència, va assassinar l’abat del monestir, Ramon Arnau de Biure, mentre oficiava la missa del gall.
