Les festes de les Santes Espines
La tradició manté que la corona amb la qual es va infligir martiri a Jesús constava de, ni més ni menys, setanta-dues espines. Es creu que, poc després del davallament de la creu, alguns fidels van recuperar i resguardar els elements relacionats amb l’escena que havien contemplat; la versió més estesa, però, atribueix la troballa de la Corona a santa Elena juntament amb la Veracreu. Aquest fet hauria tingut lloc quan la mare de l’emperador Constantí, n’hauria dut una part important a Constantinoble. En aquesta ciutat l’haurien venerat fins al 1239 quan l’emperador Balduí II n’hauria fet obsequi al rei Lluís IX de França per la seva col·laboració en alguna de les guerres territorials del moment. Traslladada amb tots els honors a París, l’objecte sagrat era venerat amb gran pietat.
Des de la ciutat francesa es van escampar per tota la cristiandat, fos per transacció o per obsequi, un bon nombre de les espines que formaven part de la relíquia. En diferents moments de l’edat mitjana i segles posteriors, en van arribar a diferents esglésies catalanes, on serien rebudes i conservades amb gran devoció. A la llista d’aquests temples hi havia la Seu, la capella reial i l’església del Pi de Barcelona, la basílica de Manresa, el monestir de Montserrat i les parròquies de Tàrrega i Santpedor, entre d’altres. Cadascuna va embellir la sacre possessió amb fabuloses llegendes i en va mantenir el culte durant segles amb la constitució de confraries i administracions exclusives.
La ciutat de Tàrrega celebra la seva festa major dedicant-la a la Mare de Déu de l’Alba i a les Santes Espines. Aquestes relíquies hi van arribar en data no precisa; ja hi eren, però, el 1551. Es tracta de dues espines, una de 8 centímetres i l’altre de 6. La tradició, molt possiblement sorgida durant el segle XVIII, explica que un àngel vestit de pelegrí les va dipositar a l’altar major de l’església parroquial de Santa Maria. La devoció dels fidels de la ciutat va desenvolupar-se especialment als segles XVII i XVIII amb la fundació d’una confraria que en va promocionar el culte. Un toc especial de campanes comunicava l’exhibició d’aquestes espines en moments de tempesta virulenta.
A Santpedor també hi havia dues Santes Espines. La tradició local, mantinguda especialment per unes antigues cobles, diu que van ser dutes des de Roma per dos pelegrins, un home i una dona, que la imaginació popular va convertir en àngels. No se sap amb certesa en quin moment devia passar aquest fet ni des de quan hi són presents aquestes dues relíquies, però hi ha constància que ja s’hi trobaven a principi de segle XVI. La mediació d’aquestes espines suposadament va permetre superar els estralls provocats per les epidèmies de 1651 i 1653 i per aquest motiu van dedicar-hi un vot solemne festejat periòdicament. Actualment, el segon diumenge de juny se celebra la festa major recordant l’antiga festa.
