Escatologia popular

Escatologia popular. Refranyer groller, tradicions porques i rondalles brutes, no és pròpiament un llibre de Joan Amades. De fet, és una exemplar paròdia de la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars (numerat amb una fictícia xifra romana LXIX) que el trapella Institut d’Estudis Escatològics de la Universitat Minúscula de La Portella, autoeditaria (en un suposat format facsímil) fent saber en una nota final que el volum publicat l’any 1937 havia estat esborrat de la bibliografia de l’Amades.

De fet, per a bé o per a mal, al nostrat folklorista, els treballs que va escriure s’etiqueten sovint de puristes, ja que el fet de minimitzar cerques llordes, ha contribuït a donar a l’etnòleg una pàtina de carrincló i, just per això, de forma simpàtica en el pròleg d’aquest llibre imaginari perdut de l’Amades, l’erudit institut fa punta al llapis redactant al més pur estil literari semblant a l’autor dient: “Per primer cop en la Biblioteca de Tradicions Populars, doncs, no podem eludir la reproducció de les expressions autèntiques sortides del cor del poble per malsonants que ens semblin. I així com en els altres llibres cada cop que trobàvem qualsevol mot una mica pujat de to hem optat per escriure c.., c…., c…, p.., c….., p…., o m…. en aquest el lector hi trobarà escrit amb totes les seves lletres: cul, cagar, cony, pet, cardar, pixar o merda, que si no, el llibre semblaria més aviat un tractat de telegrafia que no pas de tradicions populars. Seguint la mateixa metodologia que en la resta de volums de la col·lecció, donarem un caràcter monogràfic al tema, i intentarem abarcar els tres grans aspectes del folklore: la llengua, representada pels proverbis, els jocs de paraules, les endevinalles, etc.; els costums, estudiats sota diferents aspectes, i les creences de diferents ordres.”

I, per acabar d’arrodonir-ho en el següent paràgraf del pròleg es diu, que: “Penseu que els catalans, més enllà del –caganer– i el –cagatió-, hem incorporat ben endins del nostre quefer diari expressions relacionades amb els comportaments més bròfecs. Catalunya és un país de –cagadubtes-, –cagamandurries-, –cagacalces-, –caganius-, –caguetes-, –pixa-pins-, –pixatinters-. És la terra del –cagalàstics-, dels –pets de monja-, dels –gossos petaners-. I la tardor el bosc s’omple de –pets de llop-, –pets d’ase-, –cagamuja-, –pixacà– o –pixallits-. Quan tenim pressa –anem de cul-; si ens sorprenen, –caiem de cul– o podem quedar amb el –cul a l’aire– ; per comprometre´ns, –ens mullem el cul-; si som uns dropos és perquè –no movem el cul-; per indicar servitud, es diu que hom –besa el cul-; córrer cames ajudeu-me també es diu córrer –amb les cames al cul-; fer excessos amb el menjar l’alcohol o altres coses, consisteix en –posar-se fins al cul-; i si algú ens emprenya, diem que ens –dona pel cul-. Aquell que és un fatxenda, –fa el merda-; a qui li van malament les coses, en diem que ha –aixafat merda-, o també en podem dir que –du merda a l’espardenya-; i d’aquell que és desendreçat hom diu que –deixa la merda allà on caga-. Els embriacs –agafen un pet– o –van pets-; i trobar-se de cop i volta en algun lloc o amb alguna cosa, també es diu –trobar-s´hi de pet-. Guarnim els nostres llibres amb –culs-de-llàntia-, i tots coneixem –culs de taverna-, –culs de mal seient-, gent que –pixa aigua beneita-, amics que són –cul i merda– o hem sentir dir que hom és –com el cul d’en Jaumet-.

 I, per acabar, res millor que fer-ho cantant una les lletres obscenes que recull el llibre:  

– Josep Antón, Josep Antón
on tens la dona?
– A dalt del llit, a dalt del llit
que no està bona.
– Què li darem, què li darem
per medicina?
– Un parell d’ous, un parell d’ous
i una sardina.