Costums i tradicions d’hostals i tavernes
Costums i tradicions d’hostals i tavernes conté informacions que el folklorista Joan Amades va recollir relacionades amb vells allotjaments hospitalaris. El llibre fou publicat a Barcelona l’any 1936 per l’entitat editora Club d’Esports de Muntanya que, entre les accions de difusió que realitzava, tenia cura per divulgar la cultura popular. Com a curiositat, del tiratge de l’obra, a l’Arxiu Amades de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, se’n conserva l’exemplar numerat amb el número 1 sobre paper de fil.
Pel que fa als continguts del llibre, l’autor els ordena per capítols els quals dedicarà a: hostals, fondes, tavernes, hospitalitat, menjar, beure, jocs, cançons, traginers, estudiants, bandolers… I els complementa amb sensibilitat utilitzant gravats o il·lustracions originals d’artistes com: Manuel Bas, Fermí Tubau, Alfred Vivancos i, entre d’altres, Joan Vila (d’Ivori). Respecte a les melodies que hi apareixen, gran part foren transcrites per l’inseparable col·laborador, mestre Joan Tomàs i Parès.
En relació amb les tradicions aplegades en el volum hi ha la següent que el folklorista va obtenir l’any 1921 de boca de Pepa Rossa de Barcelona on li parlava de l’Hostal de la Morena i que diu: “Una vegada dos carreters anaven de Barcelona a València i en sortir del portal de Sant Antoni van trobar un gran carro tot carregat de palla de blat de moro. Encuriosit un dels carreters en veure tanta palla, preguntà ingènuament al seu company: -¿Per què deu servir tanta palla de blat de moro? – El company, abstret, no contesta. Darrera d’aquell carro en van trobar un altre i un altre i fins potser més d’un centenar i, encuriosit cada vegada més, el carreter seguia preguntant per què devia servir tanta palla, sense que mai el seu company li contestés. Arribaren a València i tornaren cap a Barcelona. Passades moltes setmanes i abans d’entrar a la nostra ciutat van fer posada a l’hostal de la Morena, encara existent al carrer de Sants, si bé molt desfigurat. En anar al llit el carreter interrogat veié a terra una pellofa de palla de blat de moro que havia caigut de la màrfega, recordà la pregunta tantes vegades feta pel seu company i li digué volent-li contestar la pregunta feta feia setmanes: – Per màrfegues.- Aquesta frase ha resultat proverbial i hom l’aplica quan en algun afer algú contesta d’una manera extemporània, fora de to o impròpiament. També és comú que, en sentit de defensa, aquell a qui han aplicat la frase repliqui: – la palla.- Aquesta tradició està molt estesa i s’explica de diferents maneres, si bé sempre és igual en essència, i també es localitza en diferents indrets. A Barcelona l’expliquem així i la situem a l’hostal indicat.
Per fer màrfegues
La palla!
