La tortuga
He fet un bon repàs de la informació que es troba per aquests mons de les xarxes socials sobre les tortugues i arribo a una conclusió un xic trista encara que sabuda: no ens podem refiar del primer que trobem ni del que aparentment satisfagui la nostra curiositat o la necessitat de cercar coneixement de forma ràpida. Ni tot és a les xarxes, ni tot el que hi ha a les xarxes és cert. Reflexió: per documentar-se correctament no hi ha més ni millor informació que la que es pot contrastar, remenant fins al màxim documents que confirmin i responguin les nostres preguntes.
I si hem de parlar de tortugues, estem a les mateixes: D’entrada sabem que són uns rèptils amb el tronc tancat en una closca formada a partir de costelles soldades. Es coneixen 353 espècies de tortugues al món d’entre les quals n’hi ha de terrestres, de marines i d’aigua dolça. La reproducció és ovípara i la incubació es realitza mitjançant la radiació solar. És molt coneguda la longevitat de les tortugues ja que diverses espècies poden viure més de 100 anys.
També sabem que la paraula tortuga deriva del mot llatí tartaruchus i del mot grec tartarukhos, que significa ‘habitant del Tàrtar’, regió de l’inframón en la mitologia grega. L’ús d’aquest terme en la seva forma actual es remunta al segle XIV. El nom científic d’aquests rèptils és ‘Testudines’, el plural de testudo, que vol dir ‘tortuga’ en llatí. Ah! I a l’antiga Roma, la formació en testudo o tortuga era un ordre de batalla utilitzat per les legions romanes durant el combat i en els setges. La primera vegada on s’esmenta aquesta tàctica és al segle II aC. Els legionaris es cobrien amb els seus ‘scuti’ superposant-los per protegir-se mentre la primera fila d’homes protegia el front de la formació aixecant els escuts fins al centre de la seva cara.
Com a tortugues, es coneixen també Les tortugues Ninja o el Follet Tortuga de la sèrie de dibuixos animats anomenats manga ‘ Bola de Drac’ però les nostres tortugues… no encaixen en cap d’aquests personatges ni definicions. Caldrà explicar-ho doncs, encara que sembli que començo per la teulada. Ah…! Acabo de donar-vos una pista encara que no ho sembli.
La casa per la teulada vol dir que haig de parlar-vos de l’ofici de terrissaire que a casa nostra te una tradició mil·lenaria. De nord a sud i d’est a oest hi ha zones on aquest ofici havia estat importantíssim per a elaborar tot tipus d’objectes que ajudaven a fer la vida més fácil o més còmoda. Des de càntirs, gerres, cossis, olles, cassoles, plats, tests, tupins, escudelles, pitxelles… i molt més, treballant l’argila a mà i sempre prop de l’aigua per poder pastar i modelar l’argila amb un torn o amb motlles, després es coia en una bòbila a altes temperatures. I així s’elaboraven tot tipus d’estris, incloses les tortugues…
Alguns terrissaires estaven especialitzats en alguns elements necessaris en la construcció. Un exemple són els rajolers, dedicats a fer maons, rajoles o cairons per poder construir una casa. O els teulers. També hi havia terrissaires que, a més de la seva producció habitual feien tortugues.
És el cas de l’ Arturo Noé terrisser per tradició, natural de Tortosa , o de Rosa Sunyer de Torredembarra, o de Joan Cortiella de La Galera.
Tots ells feien, i com a mínim a Torredembarra encara fan les nostres tortugues que tenen una funció importantíssima a l’hora de construir una casa i més exactament la teulada… Així doncs, un cop col·locades les teules, cal rematar la tasca amb les tortugues que tenen la feina de recollir l’aigua de pluja de les diverses vessants i conduir-la cap a les canonades de desguàs de l’aigua. Son com una teula capgirada amb una peça plana i rectangular afegida al costat, que permet engalzar una tortuga amb una altra, per fer una mena de canal que recull l’aigua i la condueix cap als baixants. I d’això en diuen tortuga!
Així doncs, la tortuga no només és un rèptil amb molta història sino que també és un molt important element de la construcció. No és estrany que precisament al Museu d’Història de Tarragona hi hagi una tortuga amb una inscripció molt especial, que encaixa de ple en la història del nostre país. Es una tortuga datada a l’any 1838 durant la Primera Guerra Carlina, en la que, en un lateral du incisa directament a l’argila abans de coure, la següent inscripció: «Espartero Duque de/ la Victoria, y defensor/ de la libertad española/ conta (sic) los malditos Carlistas/ que llamaban puta a la/ Reyna madre Cristina/ año de 1838». Deuria ser un missatge per a algú que potser, corria per les teulades… qui sap!
