Un racó de claustre (sardana)
Josep M. Bernat i Colomina
Un sastre de professió amb una immensa sensibilitat musical i amb unes ganes d’aprendre inacabables. Podria ser aquesta una bona manera de definir la personalitat del compositor Josep M. Bernat i Colomina, nascut a Barcelona el 12 d’abril de 1925 i mort prematurament a la mateixa ciutat comtal l’any 1992.
Entrà al món sardanista com a dansaire de colla. Fou fundador i capdanser de la Lliris blaus durant 25 anys, fins a la seva dissolució l’any 1970. Rebé les primeres pautes musicals del seu amic Fèlix Martínez i Comín, però no seria fins al 1961 quan firmaria la seva primera obra: la sardana “Un racó de claustre” que escoltarem avui.
A partir d’aquí, Bernat començar a volar. El seu aprenentatge s’ha considerat sempre autodidacte ja que les seves composicions beuen de la melomania que portava a la sang. Bernat escolta els clàssics i s’enamora de la gran música, amb les figures de Mahler i Bruckner com als seus simfonistes preferits.
Activista sardanista, programador durant 25 anys de les audicions al Pla de la Catedral, guionista radiofònic, fou també director de cobles com la Mediterrània o la Juvenil de Bellpuig (ara Bellpuig Cobla), anant així assimilant poc a poc tots els rols musicals dins del món sardanista i de la cobla.
En la faceta compositiva va ser autor d’una quarantena de sardanes i, molt remarcablement, de tres grans obres per a dues cobles i percussió: la genial “Suite n. 1”, el pòstum poema simfònic “Un dia a la Noguera” i la primera, i per ara única, simfonia per a dues cobles i percussió, amb uns durada de 45 minuts i que la seva modèstia titulà “Quatre moviments en forma de simfonia”.
La que avui us convidem a escoltar, “Un racó de claustre”, és la seva òpera prima i la que ha estat, sense dubte, l’obra més popularitzada de la seva producció. L’escoltarem interpretada per la cobla Sabadell, formació que també fou dirigida per Bernat, en un enregistrament del 1993, un any després de la seva mort.
Música sensible. “Un racó de claustre”, de Josep M. Bernat.
