Sant Galderic vs San Isidro,
el fet diferencial

Cada dia és més evident, i més notori: els catalans no som espanyols. Bé sempre hi haurà algú que discreparà d’aquesta afirmació i em dirà que ell se sent més espanyol que català o que se sent català i espanyol per parts iguals i d’altres possibles combinacions de l’aritmètica del sentiment patriòtic. És respectable i ho respecto, la llibertat de pensament, d’idees i d’expressió per davant de tot i amb el màxim respecte cap a la persona. Però el fet és que fa una vintena d’anys, i potser no tants, els que pensàvem així i ho manifestàvem tot fent militància obertament en tots els àmbits de la nostra vida érem considerats com uns somiatruites o uns eixelebrats. La cosa ha canviat. Cada cop més persones aposten per aquesta emancipació de l’estat espanyol, el matrimoni ja no funciona. Per que hem de ser infeliços ens separem i au a fer punyetes. Ja ha passat el temps de casar-se per pebrots, ara o ho fem per amor o per conveniència, que també n’hi ha. En el nostre cas, ni amor ni conveniència.

No faré un llistat dels indicadors que constaten que som una nació amb capacitat d’albirar properament un estat propi, no acabaríem. En podríem dir molts, alguns més que potinejats fins l’extenuació i contínuament agredits com pot ser la llengua, les nostres institucions històriques, etc. Però és que si gratem una mica veurem diferències substancials fins i tot en el santoral, que ja és grossa la cosa. Sí, sí tal i com us ho explico. Agafarem l’exemple dels sants de la pagesia, per un cantó Sant Galderic i per un altre Sant Isidro.

Comencem per Sant Galderic un home que l’hàgiografia situa el seu naixement a Vilavella (actualment es diu Sant Galderic) al Llenguadoc, sobre l’any 820 i que mor a Sant Martí del Canigó, al Conflent, cap a l’any 900. El bon home d’ofici era pagès, com també ho eren els seus germans amb qui conreaven les terres d’un tercer, els nois, doncs, anaven a jornal. El sant català va destacar per defensar els drets dels pagesos, protegint-los dels abusos i maltractes dels senyors. Ara el necessitem, més que mai, en Galderic. El 16 d’octubre es celebra la seva festivitat i entre d’altres patronatges va ser el patró de la pagesia catalana fins el segle XVII que va ser substituït per l’espanyol Sant Isidro.

Continuem amb Sant Isidro, que d’entrada direm que no dubtem pas de la seva bonhomia, al contrari, segur que tant el sant català com l’espanyol eren uns bonifacis de mena. Aquest sant que es deia Isidro Merlo i Quintana és conegut com Sant Isidro labrador o de Madrid, on sembla ser que va viure des del 1080 fins al 1130 i va ser pujat als altars l’any 1622. Entre els molts miracles que se li atribueixen destaca el fet que era tan pietós que mentre ell resava sota una olivera els àngels baixaven i li llauraven el camp. És a dir els altres li feien la feina.

I per acabar la secció un passatemps per a la setmana. Cerqueu les diferències entre Sant Galderic i Sant Isidro. Va, que aquest cop us ho he posat fàcil.