Els guardons de l’Empar
Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Los Nobels, los Pulitzers, los Óscars, els Grammys, les Medalles del Parlament, les Creus de St. Jordis… són, tots plegats, una colla de premis, distincions, reconeixements, que un any rere l’altre s’atorguen a persones que investiguen, fan descobriments, creen, pensen, treballen… Què? sí, sí, en benefici de la humanitat o han prestat destacats serveis en vida a les societats en defensa d’identitats, diversitats, tarannàs…
Empar Gasull i Calduch, des de fa tres anys, premia persones, entitats o institucions que anualment fan alguna cosa. No cal que perdeu el temps rastrejant notícies al respecte a la premsa perquè els mitjans de comunicació la ignoren, en fan cas omís. Tenen altres feines per despatxar i; ella, senzillament, va per lliure. Sense fer soroll lliura en persona (en funció del guardonat) un totxo, una totxana o un maó en honor a la causa.
L’any passat, davant de casa, un cuiner de prestigi hi va obrir un local de restauració. Com que ella ja preveia que difícilment algun dia hi aniria a menjar (s’ho fan pagar); en l’època de construcció de l’establiment va contribuir a deixar-hi arran de la porta, un totxo perquè l’utilitzessin ja que els faria falta.
En el primer any del lliurament del guardó, en fer-se públic que a als afores del poble hi farien una presó, l’Empar va apropar-s’hi xino-xano a lliurar un maó. De fet, a hores d’ara és l’únic material de construcció que hi ha en el solar. Es veu que l’administració no disposa de líquid per fer la garjola. Dorm tranquil·la, en la peça hi va inscriure amb retolador vermell uns quants noms de candidats a fer-hi estada.
Enguany, seguint amb la seva línia, s’ha arribat al jutjat i els ha portat una totxana embolicada amb un llacet de color rosa. De nit, amb solemnitat, ha mirat a les càmeres de seguretat de l’exterior de l’edifici, ha fet reverència, ha repartit petons a l’aire i ha deixat la peça. Se’ls estima molt.
I és que a l’Empar Gasull i Calduch, en refer la cuina de la llar, el paleta passà de recollir les restes del material de construcció sobrant. D’aquí li ve que ara, amb estocs sobrers, es dediqui a la bona obra. Planeja fer el bany nou i calcula que, després, encara disposarà de més gènere per repartir.
Una abraçada ben forta… fins el proper capicua!
