Universal o universitària?
Aquest proper diumenge, 17 de juny, és el Dia Universal de la Sardana. Com cada any, el diumenge abans de Sant Joan, és la data escollida perquè totes les manifestacions sardanistes de tot el món expressin la universalitat de la sardana i, de manera simbòlica, a totes les ballades d’arreu, tant del Principat com de la Catalunya Nord i de la resta de comunitats catalanes esteses arreu del món, soni una mateixa sardana. L’escollida d’enguany ha estat ‘El saltiró de la cardina’, de Vicenç Bou. La Federació Sardanista, entitat promotora d’aquesta celebració ens explica que l’elecció d’aquesta sardana es deu a que enguany es commemora el cinquantenari de la mort de l’autor i que, entre la seva extensa producció, aquesta, una de les més populars del compositor de Torroella, fou estrenada l’any 1912, just ara fa cent anys.
La nota de premsa acaba dient que entre el Dia Universal de la Sardana i Sant Joan se celebraran fins a 103 esdeveniments sardanistes repartits per tot el món, entre ballades, aplecs, concerts i concursos.
Davant la informació, em paro a pensar amb el nom de l’esdeveniment: Dia Universal de la Sardana. I d’entrada em pot semblar una mica pedant. Si entenem com a univers la definició de “Conjunt de tot allò que existeix”; si agafem l’accepció més astronòmica de la paraula, no deixa de ser com a mínim pretensiós pretendre que la sardana, en aquest dia assenyalat, pugui estar present més enllà de la Via Làctia. I encara que limitéssim a aquesta galàxia la circumscripció de la festa, 103 actes em semblen pocs si els hem de repartir entre 200.000 o 400.000 milions d’estels semblants al nostre sol (la xifra canvia segons els diversos teòrics).
En un sentit figurat però, el mot “Universal” ens aporta un significat molt més terrenal. I si tenim en compte el moment en què s’instaurà la festa, caldria entendre la intenció dels iniciadors davant l’opressió política i cultural, atorgant a la festa un mot que podríem considerar sinònim de supervivència: cal donar-nos a conèixer a l’estranger, al món, al planeta, a l’univers sencer per evitar la nostra anihilació. Si tothom sap què és la sardana segur podrem preservar-ne l’existència. Tot i així encara em sembla massa pompós, francament.
Al meu entendre, cal buscar la universalitat de la sardana en la seva essència, en els seus valors. Els identitaris i els culturals, evidentment; la sardana ens identifica com a poble, com a nació, i ens ha aportat un patrimoni i un pòsit culturals incommensurables. Però sobretot els valors socials, la igualtat i, per sobre de tot, la llibertat. És en aquesta vessant que em sembla del tot justificable la utilització del mot UNIVERSAL però si la tradició es renova, crec que la idea s’hauria de poder plasmar en altres termes potser no tant pretensiosos i molt més pràctics. En la nomenclatura actual, universal és una fita que entenc excessiva per una dansa. Tant de bo algun dia, la transcendència i la repercussió planetària de la festa em tregui la raó. Si és que la tinc.
Però si del que es tracta és de donar a conèixer la sardana i els seus valors arreu, goso suggerir una altra celebració que esdevindria potser més pràctica, fructífera i, tanmateix, més assumible: que us semblaria celebrar el Dia Universitari de la Sardana?
