El saltiró de la cardina (sardana)
Vicenç Bou i Geli
L’autor del CLÀSSICS DE COBLA d’avui va néixer a Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, el 19 de gener de 1885 i caldria considerar-lo, sense cap mena de dubte, l’autor que ha assolit més popularitat de la història de la sardana, tant a nivell nacional com internacional.
Instrumentista de trombó i de flabiol, milità dos anys a La Lira de Torroella, per entrar després a Els Montgrins, cobla de la qual fou director, del 1909, en produir-se la mort de Pere Rigau, fins al 1936.
Vicenç Bou irromp a la palestra amb un tipus de sardana del tot diferent. Sardanes impregnades d’un fortíssim lirisme; melodies llargues, inspiradíssimes, austerament acompanyades, però amb una força abassegadora, que ràpidament conquereixen l’acceptació del públic i amb ella, una popularitat més que notable. La sardana per primera vegada entra als escenaris.
Cantants de gran fama com Raquel Meller i Mercè Serós inclogueren a llurs repertoris sardanes com “El saltiró de la cardina” o “Llevantina” (datada l’any 1922), les quals foren conegudes així per públics més generalitzats i, sovint, aliens a la sardana. La seva inspiració mantingué una activitat constant. Als seus darrers anys, després d’una vida molt agitada, a la qual s’afegíren les maltempsades de la guerra, Vicenç Bou encara fa seu el poble amb títols novament multitudinaris com “La cardina encara salta”, “Pescadors bons catalans”, “Torroella vila vella” i aquesta seva última campanada que fou “Record de Calella”, escrita el 1953. Vicenç Bou morí a la seva vila natal de Torroella el dia de Reis de 1962.
La sardana que hem triat per a l’espai d’avui és segurament el primer dels seus grans èxits. Datada l’any 1912, “El saltiró de la cardina” és un clar exemple de tot el que hem explicat. La versió que us oferim remarca encara més aquesta popularitat internacional de la música de Vicenç Bou, ja que es tracta de la que enregistrà la Cobla La Principal d’Amsterdam l’any 1993.
“El saltiró de la Cardina”, de Vicenç Bou.
