Llibres amb dedicatòria

Una de les tasques que cal realitzar de forma periòdica en un arxiu (-es fa de tant en tant- tret que hi hagi una causa major que amb urgència ho acceleri com ha succeït amb el canvi d’edifici) és la de comprovar document per document el correcte estat de conservació dels materials que integren un fons.

La Direcció General de Cultura Popular i Tradicional (coneguda fins fa ben poc amb l’acròstic de CPCPTC) amb el trasllat de seu, no ha escatimat esforços per fer una correcta reubicació  dels arxius en unes noves instal·lacions. Cal dir que amb la mudança s’hi ha sortit guanyant de llarg ja que ara els distints fons, que el componen, estan ubicats en moderns compactes i calaixeres que reuneixen unes condicions de protecció idònies.

Redistribuïts els fons personals d’Amades en dues sales de dipòsit, ha calgut però actuar amb delicadesa ja que, amb els canvis d’assentament, com que part important d’aquests documents són extremament fràgils, ha estat necessari que durant el procés de trasllat s’hagi vetllat perquè els diversos suports que l’integren no rebessin cap mena de danys. Feina feta, ara ja reposen  amb condicions òptimes de seguretat tot desitjant que sigui així per molts i molts anys.

I és que coordinar una intervenció d’aquesta mena  té la seva complexitat i realitzar-la, tampoc, resulta una feina fàcil. Ara bé, la vivència ha valgut amb escreix la pena perquè, per una banda, el grup humà que ha realitzat l’acció ha treballat (i mai millor dit) amb guants de cotó i, per una altra, l’estricte protocol que s’ha seguit durant el trasllat ha ajudat a catalogar, a més, un petit tresor com és el fet de tenir constància de quins llibres de la biblioteca personal de Joan Amades estan dedicats pels seus autors.

Tot s’ha de dir, no era ni de bon tros en aquests moments un objectiu prioritari a realitzar. De saber prou que se sabia que hi havia exemplars amb dedicatòria però el fet d’haver de fer un inventari rigorós dels llibres i el fet de comprovar el bon estat de conservació dels volums que no patissin, per exemple, plagues de microorganismes han facilitat indirectament ampliar noves dades relacionades amb el folklorista, com és la de saber que 183 són amb xifres la quantitat d’obres que s’han trobat dedicades.

Contemplar les signatures originals, les cal·ligrafíes personals, llegir els breus paràgrafs adreçats a l’Amades, el lloc, l’any, les edicions, els continguts… obren  portes a poder aprofundir amb major detalls la seva trajectòria vital, els cercles intel·lectuals per on es movia o també entre altres possibles exploracions l’afecte i grau d’amistat amb personalitats del moment.

La relació de noms és rellevant. A tall de mostra, citar figures com ara: Pompeu Fabra, Apel·les Mestres,  Ramon Menéndez Pidal, Ramon Violant i Simorra, Sara Llorens de Serra, Aureli Capmany, Cèsar Martinell, Pau Vila, José M. Iribarren, Constantino Cabal, Fritz Krüger, Bianca Maria Galanti… i, així fins ampliar una molt més llarga tirallonga d’autors que, potser, en un futur poden donar peu a realitzar un estudi més acurat per part d’alguns historiadors. Per què no?

Abans però no succeeixi, exposar una breu valoració dels resultats obtinguts com és el fet d’observar que en una primera etapa les dedicatòries són d’autors  catalans i de l’estat espanyol; folkloristes, filòlegs, musicòlegs, historiadors… i, en una segona, d’autors d’arreu del món la major part dels quals foren erudits estudiosos que conegué en les anades a congressos internacionals.

No se quan serà però en una propera revisió de llibres es podria extreure una relació d’exemplars amb acotacions a llapis de l’Amades. N’hi ha també uns quants.

Antoni Serés i Aguilar

DGCPT