Gèneres a Catalunya
Corrandes, garrotins, nyacres, patacades, perdiuetes, cançons de pandero… i potser pastorets, caramelles, versots, balls parlats…
Hi ha recollides moltes tonades a Catalunya que han servit i serveixen per fer cant improvisat.
La paraula “corrandes” seria la més genèrica. En un principi la paraula corranda es refereix a la dansa cantada. L’enciclopèdia la defineix com a “Cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball, que rep noms diferents segons les comarques (cançonetes, follies, corrandes, gloses, patacades, cobles, cançons bogetes, etc)”. Hi ha diverses tonades de corrandes que ara es fan servir per fer cant improvisat: les corrandes de Folgueroles o d’en Carolino, les corrandes de Beget a la Garrotxa… Hi ha una estrofa i una tornada que tothom repeteix i que permet al corrandista anar pensant la següent intervenció. La crítica, la ironia, posar en relleu defectes són les característiques principals dels textos.
Els garrotins són una altra tonada recollida a Catalunya a Lleida i viva en el món dels gitanos. Ha tingut una gran acceptació per fer cant improvisat ja que la tornada permet que tothom s’hi afegeixi: “Al garrotín, al garrotan, a la vera, vera de Sant Joan”.
Una altra tonada, recollida al Pirineu, la cançó de la “Perdiueta”, també s’ha usat per improvisar. “Perdiueta novelleta, que a la muntanya canteu, baixeu a la terra plana, i als tristos aconsoleu”. La repetició cada dos versos permet al cantador de crear el vers improvisat amb calma.
Les cançons de pandero constitueixen tot un apartat ben ric. Lligades a les dones de la Confraria del Roser en molts pobles, en els llevants de taula de festes familiars i de poble recorrien les cases cantant i fent recapta.
Tot fent una repassada al costumari de l’Amades, es troben un munt de pobles, romeries, aplecs, festes de diversos tipus on s’havia fet cant improvisat. Si raonem una mica, també veiem que les caramelles, sovint inclouen un dels cants que té una lletra creada per a l’ocasió damunt d’una melodia preexistent. Si actualment els grups de cantaires porten una lletra escrita i assajada, Jacint Verdaguer ja en parlava a finals del XIX al santuari de la Mare de Déu del Mont, on uns corrandistes tiraven corrandes a la casa on estaven cantant. La cançó improvisada és ben propera a les caramelles en aquest apartat, també ens recorda les cobles dels balls de Pastorets i encara una mica més enllà, potser avui dia sense música, però amb la sàtira, els versots de diables, els sermons de carnestoltes i aquesta literatura popular feta per al moment, gairebé sempre en quartetes de 7 síl·labes.
——————————————————————-
I per acabar un video de garrotins. Són en Carles Belda i els Badabadoc al XIII Festival de Ritmes Ètnics de Paupeterres, el 16 de juliol de 2010.
